Toponímia balear

El Pare Josep Amengual i Batle (Biniali, 1938), membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, prevere, teòleg, professor i historiador, ha publicat “Gimnèsies, Pitiüses i Balears. Maiorica i Minorica”, un tractat de nesonímia. Si feim cas al llarg subtítol d’aquesta obra, sabrem dels arxipèlags, les illes i les ciutat balears a les èpoques hel·lènica, cartaginesa, romana, vàndala i bizantina, un recorregut des d’Hecateu de Milet (segles VI-V a dC) a Sigurd, rei de Noruega (ja en el segle XI), no sense oblidar l’encíclica del bisbe Sever (418 dC) que també aporta dades importants, en aquest cas de la Menorca tardo romana.

Una introducció amb l’estat de la qüestió i a continuació el llibre presenta dos grans blocs. El primer tracta dels geògrafs grecs com Estrabó (64 aC-24 dC) i Ptolemeu (segle II dC), els autors més importants. No falten referències als treballs d’Hèrcules i als foners. El segon bloc està dedicat als autors llatins i l’epigrafia. D’escriptors romans en destaquen Titus Livi (59 aC-17 dC) i Plini el Vell (23-79 dC). A finals del segle IV dC es creà la Provincia Insularum Balearum separada de la Tarraconensis i destinació de nobles desterrats. Al final del capítol s’afegeixen unes pinzellades sobre els vàndals, bizantins, musulmans i les cròniques nòrdiques i pisanes.

Així, gràcies a la lectura d’aquest llibre coneixem l’origen de topònims d’ús freqüent i fins i tot oficials com són Balears, Pitiüses, Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, noms de ciutats com Palma, Pollentia, Maó, i també noms que s’han perdut a nivell col·loquial, com Gimnèsies (Mallorca i Menorca), Nura (Menorca) i Iamona (actual Ciutadella). Que si llançar pedres, que si pins, que si anàvem despullats, que si hi havia abundància de serps i totes aquestes històries i fàbules que hem sentit dir de sempre. Si Nova Zelanda té l’Illa Nord i l’Illa Sud, a les Balears tenim l’illa major i l’illa menor, cosa que molts descobrim ara. Està clar que per als romans n’hi havia prou.

Tanquen aquest volum uns quadres cronològics, les fonts i la bibliografia.

Suscríbete para seguir leyendo