Passeig de ronda

Calendaris

Un calendario

Un calendario / SHUTTERSTOCK

Pere Estelrich i Massutí

Pere Estelrich i Massutí

1 M’agraden els calendaris.

Els de paper i de fulla grossa i gruixuda. Els que es pengen a les parets de les cuines i hi anotam feines pendents com “anar al metge”, “sopar amb tal”, “presentació d’un llibre” i mil activitats mes.

A ca nostra, a ca sa dels meus pares, era costum tenir els de La Caixa, que ara ja ni és caixa ni sé si fan calendari. També teníem el de la botiga de prop de casa i el que ens enviava un oncle de mon pare i que servia de propaganda d’una empresa d’explosius. Ja me diràs. Però aquests eren més petits i menys vistosos, amb una sola imatge, no amb una per a cada mes.

Eren altres temps, quan encara no existien ni els mòbils ni les agendes digitals i, per tant, els calendaris servien també i, sobretot, per saber les tasques pendents. No com ara que, amb les aplicacions dels aparells poden saber dia per dia, hora per hora el que hem de fer i a mb recordatori inclòs.

2 Acab de rebre dos calendaris que, aquests sí, són grans i presenten un dibuix o fotografia per mes.

L’altre calendari és el de la Societat Balear de Matemàtiques, XEIX, dedicat a explicar curiositats del número 24, per això del 2024 , i amb fotografies de diversos autors que mostren escultures, espais naturals , elements patrimonials o fins i tot una carretera.

Au idò, anem cap el 2024 amb il·lusió i esperança, coses no gens fàcils en aquesta època convulsa. Però, malgrat tot:

Molts d’any i fins l’any que ve!

Suscríbete para seguir leyendo