Un naufragi imperial

El que pretén el llibre és acostar-nos a la vida quotidiana de milions de persones que s’han vist afectades per la guerra

Pilar Bonet

Pilar Bonet / Diario de Ibiza

Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí

La periodista Pilar Bonet, durant més de tres dècades corresponsal del diari El País a Moscou, ens regala una crònica extraordinària sobre la vida quotidiana en temps de tribulacions, a diversos indrets d’Ucraïna i de Rússia, com a colofó de la seua gran carrera periodística. Náufragos del imperio és un llibre fonamental per entendre la situació en què es troba actualment Rússia, el rerefons de la guerra d’invasió d’Ucraïna, diversos conflictes del Caucas i, en definitiva, per tenir algunes claus per capir com es desenvolupen les coses en aquesta part convulsa del nostre planeta.

El llibre objecte del present comentari no vol ser una crònica sobre els fets històrics que hem de tenir en compte per copsar la situació en aquesta part del món. Això la periodista ja ho ha fet a través de les seues cròniques a El País, a través dels seus nombrosos articles periodístics. El que pretén en el llibre que publica Galaxia Gutemberg és acostar-nos a la part més personal del conflicte, a qüestions que encara que involucrin personatges de gran rellevància, tenen més a veure amb la seua vida quotidiana. I, sobretot, a com aquesta vida quotidiana de milions de persones s’ha vist afectada per la guerra.

De mica en mica, a través de les pàgines del llibre de Pilar Bonet, podem desgranar com s’acosta el conflicte. Hi ha bastantes pàgines dedicades a l’annexió de Crimea per part de Rússia. Algunes, magnífiques, ens mostren la periodista eivissenca pràcticament evitant que linxassin un diputat pro-ucraïnès a Crimea, o com afecta la vida quotidiana d’un taxista o d’una persona que té un petit negoci quan s’hi estableix una frontera dura. Això no ho podem trobar en les cròniques periodístiques diàries que apareixen als mitjans de comunicació. S’ha d’anar a un llibre com el de na Pilar Bonet, que em molts aspectes em recorda els de la gran Svetlena Alexievitx o, també, els de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada ben segur per les seues cròniques sobre Txetxènia i sobre Rússia. En les descripcions de Náufragos del imperio sempre s’hi troba el tremp d’una periodista de raça.

Portada del libro Náufragos del imperio, de Pilar Bonet.

Portada del libro Náufragos del imperio, de Pilar Bonet. / DM

Pilar Bonet ens mostra la vida, la lluita, la guerra, a Crimea primer i, després, a les autoproclamades repúbliques de Donestk i Lugansk, a la regió del Dombàs. I també al cor d’Ucraïna, començant per Kíiv, la seua capital. A través de les pàgines d’aquest llibre, podem entendre les raons dels uns i dels altres. L’afany dels ucraïnesos de defensar el seu estat independent (amb una història al darrere que no els duu precisament a fiar-se gaire de Rússia), el cor partit d’alguns russòfons que, sentint-se trambé ucraïnesos, guarden algun tipus de lleialtat envers Rússia (probablement a través d’allò que va significar per a ells l’extinta Unió Soviètica); les desavinences entre persones molt pròximes per motius polítics, i tants d’altres aspectes que alteren la vida quotidiana quan es produeix un conflicte com el que actualment involucra Ucraïna i Rússia.

Li hem de reconèixer, a l’autora de Náufragos del imperio una sòlida intuïció, que fa que clissi els personatges públics amb un ull gairebé clínic. Les seues anàlisis sobre la deriva de Vladimir V. Putin, per exemple, no tenen desperdici. I recomanaria complementar-les amb la lectura dels comentaris que en fa el prestigiós periodista Thimoty Garton Ash al seu assaig Europa. Una història personal. Resulta prou interessant d’observar com bascula d’una inicial proximitat amb la Unió Europea, d’unes bones relacions amb Alemanya (especialment), i d’una mig entesa i compromís amb l’OTAN, a rebutjar tot allò que abans havia sostingut i enfrontar-s’hi de manera incontestable.

De fons, a més a més, hi trobam, en aquest Náufragos del imperio, el neguit d’un poder molt absolut que no té gran cosa a oferir a la seua gent i que, per tant, opta per organitzar conflictes fronterers de gran abast per tal de mantenir la població cohesionada a l’interior. L’estructura profunda de l’assaig de la periodista eivisenca és potent, i no crec que pugui deixar cap lector indiferent.

He de reconèixer, per acabar, que m’ha entendrit la imatge d’una periodista jubilada, dedicant part del seu temps lliure, a aprendre ucraïnès, amb una voluntària lingüística de Kíiv, que, a través de la distància, li aproxima la llengua de la gran república assetjada.

Suscríbete para seguir leyendo