Bodensee

1

He tengut la sort i el gust de poder visitar, fa només una setmana, la ciutat alemanya de Konstanz. Vàrem tenir dies de neu, de molta neu. Cosa mai vista, fins i tot pels mateixos habitants de la ciutat.

A Konstanz hi ha universitat, no massa gran pel que fa al nombre de titulacions, però que sí té una biblioteca que, sense intentar ser rigorós, m’atreviré a dir que és una de les més grans d’entre les de les universitats europees. És enorme, en nombre de llibres (hi trobes de tot), en espai (metres i metres quadrats) i en confortabilitat. Sí, aquell espai per a la cultura és molt confortable, ja que disposa de diferents ambients, uns amb taules per a treballar amb l’ordinador portàtil, altres amb butaques per poder llegir còmodament, altres una mica arraconats per poder contrastar opinions entre dos o més estudiants. Ah! I tot just al costat, una cafeteria.

He de dir que fa temps que no freqüent biblioteques universitàries i per tant algú pot dir-me que arreu, arreu hi ha edificis similars al que descric. Cert, però és que no puc imaginar, prop de ca nostra, una arquitectura igual, tan espaiosa, diàfana i que sedueixi de tal manera.

2

Passejar pel llac Konstanz, que els d’enllà anomenen Bodensee, amb neu, pluja o sense és un plaer. Podeu caminar hores i hores al costat de l’aigua, passant per alguns nuclis poblats, però, i sobre tot, per entre camins boscosos, ples d’avets nadalencs o d’altres arbres de fulla caduca, ara encara vermellosos. I sempre a peu pla, sense pujades i baixades. Adesiara et trobes amb algun cigne que tresca sol o amb parella per aquestes aigües, travessades pel Rin i que banyen tres països: Alemanya, Suïssa i Àustria. Cignes que ens porten a reescoltar fragments del Lohengrin o del Parsifal de Wagner.

Suscríbete para seguir leyendo