El còmic com a teràpia del dol

Dibuixar com a teràpia de superació del dol: aquesta ha estat la recepta que ha seguit Lorena Varea per superar la mort de la seva mare. Ho ha fet a “Cuando no duela recordarte”, una obra que acaba de publicar Dolmen Editorial i que va ser la guanyadora del Premi Cultural Art Jove 2022.

Es tracta d’una història petita, tractada amb una delicadesa extrema. El guió, amb salts en el temps en l’ara i l’abans, ens explica la història de na Carmen, una catalana d’Olot que arriba a Mallorca a cercar-se la vida i les garrofes. La història de l’arribada de na Carmen a Mallorca és la de molts peninsulars: emigrar per cercar un futur, sobretot laboral. Un futur que al principi comparteix amb la seva germana bessona i més endavant construint una família pròpia. Una història que es trunca amb la detecció d’un càncer massa avançat per a poder-lo aturar.

A “Cuando no duela recordarte” hi veiem la Mallorca d’uns anys enrere i com molts emigrants van fer de l’illa casa seva. Una obra que parla de principis i finals. D’arrelament i de realitats, no sempre fàcils ni agradables.

Tot i tractar-se d’una història dura, l’autora, filla de la protagonista, ha sabut transmetre-hi optimisme, i esperança. Tot sense caure en cap tipus d’endolciment d’una realitat tan estesa. Tampoc ha caigut en el dramatisme ni ha cercat la compassió del lector. Exposa els fets amb claredat, exposant amb la tendresa de parlar d’un mateix uns fets durs i dramàtics.

Un guió commovedor, que creix amb el suport d’unes il·lustracions que acompanyen al lector en aquesta dura i emotiva obra de Varea. Des de la primera pàgina, l’autora aconsegueix atrapar-nos en la història de la seva vida a través també del traç emprat. Atributs que sense cap mena de dubte va tenir en compte el jurat del Programa Cultural Art Jove 2022.

“Cuando no duela recordarte” acaba esdevenint, a la meva manera d’entendre, una obra rodona en molts d’aspectes: ens parla d’història i d’històries de vides. De passats, de presents i de portes obretes al futur. Tot sense tòpics ni missatges tintats de rosa. La vida no ho és, de rosa, i l’autora tampoc l’hi ha volgut pintar.

I més enllà de tot això, amb aquesta novel·la gràfica queda clar el gran talent que hi ha a casa nostra en el món del còmic, i es demostra que les noves veus es poden obrir pas en el novè art. Veus que arriben amb força, talent i ganes. Uns atributs que de ben segur el lector sabrà apreciar de principi a fi. Una novel·la gràfica que pot ser un bon regal per amants del còmic, però també per a no iniciats en la lectura d’aquest tipus d’obres.

En resum, tot i tractar-se de la primera obra d’aquesta mallorquina, sens dubte mereix una especial atenció la carrera que tot just comença. Lorena Varea té per davant un llarg camí per recórrer i no li hem de perdre la pista.

Suscríbete para seguir leyendo