Dos-cents annys
Fa només uns dies que es cumpliren els dos-cents anys del naixement d’un músic prou interessant: César Franck. Nascut a Lieja el 10 de desembre de 1822 va morir a París el 8 de novembre de 1890. I entre mig treballà com a organista, pianista, professor de música i compositor, aconseguint formar un catàleg realment sorprenent amb obres tan importants com la Simfonia en Re menor (que en uns mesos podrem escoltar en viu interpretada per la nostra Simfònica), la peça coral Panis Angelicus, diverses Fantasies per a orgue i una gran Sonata per a violí i piano, que tots els concertistes volen tenir en repertori. I és que Franck no és un compositor de segona fila, és un referent en molts d’aspectes i per aquest motiu el seu centenari no ens ha de passar desapercebut.
Trenta anys
Durant aquest 2022 que aviat tancarem, també s’han complert anys rodons de la popularització d’una peça musical que en els seus inicis passà gairebé desapercebuda. Ens referim a la Tercera Simfonia de Henryk Górecki, coneguda com a Simfonia de les Lamentacions i que si bé fou estrenada el 1976 no fou fins l’enregistrament que va fer la soprano Dawn Upshaw amb la London Sinfonietta el 1992 quan es va popularitzar de veres, arribant a vendre més d’un milió de còpies, cosa mai no vista en la història de la discografia de música clàssica.