L’any 1945 dos milions i mig d’alemanys són expulsats de la seva terra i aquesta és colonitzada per russos que han d’aprendre a viure amb arrels alienes; van ser trasplantats, la supervivència no podia ser fàcil. Yuri Buida va néixer en aquest territori l’any 1954, els contes que ens presenta narren la vida durant els anys 50 i 60. Crea un univers literari, els mateixos personatges deambulen per tots els contes; la primera edició del recull, 30 contes, va ser publicada i guardonada el 1998, la que tenim a les mans consta de 44 contes, l’autor no deixa d’aprofundir en el seu univers. La tragèdia és presentada amb ironia i humor, personatges grotescos, éssers terriblement deformats per les circumstàncies, fantasia i amarga visió de la vida.
Mentre un mínim de forces acompanyen, no hi ha alternativa:
«Vivir –contestó ella al vuelo–. Vivir. Someterse a la vida, nos gana en sabiduría». Vivir. qué sencillo suena. Se dice pronto. Lo difícil es hacerlo.» pàg. 473
Coneixem El viejo Cher, formava part d’un grup de coreans arribats al territori abans del fi de la guerra, aquest home va assumir la seva realitat, es va sentir cridat per una missió, va aprendre a reparar els carrers, vivia de genolls, només pendent de les llambordes, va interpretar la seva feina com un destí.
Dos excombatents parlen de la guerra, de graduacions i xacres, acaben dient:
...»En este país no hay que hacer monumentos de bronce. Solo de plastilina. ¿Me explico? pàg. 362
Personatges que conformen un univers, presentat amb fantasia, això fa possible el relat de l’horror.
L’autor, va dir en una entrevista:
«Crecí entre gente que apreciaba la habilidad de tener la lengua quieta»
Una recomanació sense reserves, tenim la seguretat que som davant d’un clàssic imprescindible.