Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Notes d’estiu (i II)

Djuna Barnes.

LLEGIR EN LES XAFOGOSES NITS.

Un parell de lectores fidels i grupis m’han dit que tregui molts de llibres encara que no expliqui gaire cosa de cadascun. En uns mails ben clars em diuen que, com que Bellver fa vacances tot el mes d’agost, elles volen molt de material literari per fruir-ne, entretenir-se i tornar guapes. Recordau la dita? Llegir fa tornar guapos. Vinga, anem per feina. Aquesta novel·la de F. Scott Fitzgerald, El gran Gatsby (LaBreu Edicions), l’he llegida en diferents idiomes i en dues traduccions al català. Ara n’ha sortida una de Ferran Ràfols Gesa que és una delícia. Les aventures d’aquest home, Jay Gatsby, que ho té tot, diners, bellesa i una vida luxosa, llisquen en un català glamurós que et fa entrar en aquella època hedonista, l’era del jazz i d’una mala fi de desesperacions amb un conjunt de sensacions en què la intriga, l’amor i la tragèdia es fonen entre grans festes d’estiu.

Juan Antonio Masoliver Ródenas, poeta i crític, ens dona un llibre de poemes de maduresa, La plenitud del vacío (El Acantilado), en què fa variacions sobre temes molt seus: l’erotisme i la fascinació pel cos femení, la familiaritat amb la mort entesa al mateix temps com a buit i plenitud, el record dels amics desapareguts, el darrer gran refugi de l’amor. Un llibre que fa molta de companyia amb una música verbal seductora. Todo en su sitio (Anagrama), del Shakespeare de la literatura lligada amb la ciència, Oliver Sacks, amb el subtítol de “Primeros amores y últimos escritos”, ofereix les vivències de vuitanta anys de la vida d’un home enamorat de la química, els museus, les biblioteques, la natació, la medicina i aquest gran enigma que és el cervell. Un llibre commovedor..

MÉS MERAVELLES.

Djuna Barnes va ser una novaiorquesa que els anys vint va anar a París per entrevistar els membres de la “generació perduda”. I va escriure una novel·la, El bosc de la nit (LaBreu Edicions), que ha esdevingut un clàssic contemporani. La traducció de la poeta Laia Malo és una joia en què els temes del text brillen com un diamant: transformar la llengua per transformar la societat, la nit a les ciutats: l’únic espai de llibertat, l’amor en plural. Tres dones protagonistes: no mares, lesbianes, llibertines, i tres homes febles, pacifistes, hipersensibles. Una obra sensacional admirada generació rere generació.

Narcís Comadira va passar vint anys per traduir els Cants (Proa) de Giacomo Leopardi i va aconseguir que un dels més grans poetes del romanticisme europeu tingui una traducció catalana extraordinària. Llibre de capçalera per llegir a poc a poc amb pensaments profunds i corprenedors, versos que deixen pòsit, rics, profunds, entremaliats, que t’amaren de fulgor i veritat. Idil·lis i cançons d’una obra mestra en edició bilingüe italià-català amb notes aclaridores del traductor. Fantàstic!

Virginia Woolf és una de les escriptores més creatives del segle XX que no s’aturava de llegir i escriure contínuament i, sobretot, d’assajar de mil i una formes possibles tota casta de llenguatges per intentar reflectir aquell món nou, difícil i modern, mutant, d’entreguerres amb uns personatges que no tenien res a veure amb el segle XIX. Canvia sempre seguit els punts de vista, dona sentit a una distorsió del temps i de la consciència de la seva Anglaterra sentida per una dona oberta, hiperestèsica, plural, lluitadora per totes les llibertats verbals i humanes, especialment de les dones. N’hi ha molts de títols ben traduïts al català. Una cambra pròpia (La Temerària), amb una traducció d’Helena Valentí, és un referent del moviment feminista. Les ones, Els anys i Al far (La Temerària) són tres novel·les en què conjuga el monòleg interior, la polifonia de la lletra i una ironia finíssima. Entre actes (Cal Carré), traduïda esplèndidament per Marta Pera Cucurell, parla de la capacitat de l’art per salvar les persones amb una llengua senzilla i intel·ligent. Diari d’una escriptora (Editorial Viena), en una magnífica traducció de Dolors Udina, són fragments de les 3.000 planes dels seus diaris, seleccionats pel seu home, en què mostra sense pèls a la ploma la seva posició davant la literatura, com es relacionava amb els seus col·legues, els llibres que llegia, què pensava del món. Tot de llibres woolfians molt recomanables i necessaris.

Dones viatgeres a Mallorca (segles XIX-XX). Del silenci a la descoberta (Lleonard Muntaner Editor), de Jaume Bernat Adrover Artigues. Un llibre apassionant perquè ens mostra setze dones pioneres que visitaren Mallorca entre els anys 1838 i 1936. Més enllà de la coneguda George Sand, el llibre de la qual, Un hiver à Majorque, incentivà el viatge d’aquestes dones lliures, cultes, poetes, periodistes, historiadores de l’art franceses, alemanyes, britàniques i nord-americanes, que ens deixaren relats, que no podien signar amb el seu nom per ser dones, ai las!, de la seva estada acompanyats de vegades amb dibuixos, gravats i fotografies. L’historiador Jaume Bernat Adrover ha aconseguit amb la seva recerca oferir-nos biografies intenses com la de l’activista americana Nina Larrey, qui salvà milers de vides durant la Primera Guerra Mundial; o la de la musicòloga Bessie D. Beckett, que vingué a Mallorca a la recerca de cançons tradicionals, o com la de la princesa Marie de Behen, que era pintora i fotògrafa. Un llibre per als amadors d’aquesta Mallorca d’unes viatgeres oblidades plenes de perspectives noves i singulars.

I per acabar us recoman, lectores amigues, els meus dos darrers llibres: el llibre de poemes Carpe momentum (Els Jardins de Samarcanda, Cafè Central-Eumo Editorial) i el tríptic de cent contarelles Encarnacions (LaBreu Edicions), que esper que us donin molt de gust. Joiós i creactiu estiu!

Compartir el artículo

stats