Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

INFANTIL/JUVENIL

Brutor

Aquest àlbum magnífic ens parla de moltes coses, totes relacionades amb la brutor i amb la higiene

Piotr Socha. Maeva

Maeva Young torna a presentar un àlbum, un gran àlbum (24x32 cm), de l’autor polonès Piotr Socha. D’ell comentàrem aquí mateix al seu moment (8/06/2017) Abejas, el qual qualificàrem d’excel.lent. També ho és Suciedad. La apestosa historia de la higiene. Dèiem aleshores que la proposta de Socha era intel.ligent, ben documentada, i escrita i dibuixada amb un humor amable. I amb generositat. Perquè, tant l’edició d’Abejas com la de Suciedad són generoses: hi ha molta il·lustració, molt de color. I pàgines dobles i vinyetes. El to caricaturesc (però, insistim, amable) de les il·lustracions, la profusió de colors, i qualque detall que caldrà cercar, més la facilitat amb què el text es llegeix, formen un conjunt impecable. Detall? Sí, per exemple, en la doble pàgina lluminosa, dedicada a La guerra dels móns, volateja en el cel, entre els invasors alienígenes, una figureta amb paraigües que bé podria ser la de Mary Poppins.

Aquesta il·lustració acompanya el capítol on s’explica la conveniència de rentar-se, però, sense passar-nos. Molts microorganismes ens protegeixen l’exterior i l’interior del nostre cos. Rentar massa el cos danya aquests aliats microscòpics. Però, per arribar a aquest excés, ha calgut una llarga història de com les diferents cultures han fet front a la brutor del cos i de l’entorn. No ha estat una història fàcil. Moltíssimes anècdotes, fets, fantasies sobre la brutor en les seves diferents manifestacions –excrements, pols, deixalles, suors, fums...– i sobre com els humans han fet combat contra ella, són exposades al llarg del text. Els capítols són suggerents: La suciedad en la lengua, A la turca, Sudando la gota gorda, La camisa blanca y ratones en la peluca, El limpiaculos...

Perquè aquest àlbum magnífic ens parla de perruques, del lloc comú, de clavegueres, de maquillatges per dissimular la brutor, de la pesta negra, de costums que ens poden semblar absurds..., tot relacionat amb la brutor i amb la higiene. Els japonesos no entenien la brutor absoluta dels primers navegants portuguesos que arribaren al seu país. Els àrabs pensaven el mateix dels creuats, que no es rentaven mai. Els romans establiren eficaços sistemes de clavegueram urbà. Els egipcis eren acurats –a la seva manera– en la higiene personal. El llibre conté també un al·legat en favor de la diversitat humana.

Al llibre coneixerem què feien grans personatges de la història en relació a la neteja, a la defecació, als pentinats, a l’alè pudent... Socha no perdona: de Lluís XIV (la grolleria absoluta) a Napoleó (un avançat del bany regular), des de Simeó l’estilita fins el metge visionari Semmelweis, el qual, l’any 1847, va comprendre que calia rentar-se les mans abans de fer qualsevol intervenció quirúrgica, especialment en els parts. Sabrem com les diferents grans religions tracten el tema de la brutor. Els cristians creien que durant la vida bastava amb l’aigua del bateig, per estar net, perquè importava l’ànima i no el cos. Els musulmans usen la mà esquerra per fer-se net el cul. El paper higiènic l’inventaren els xinesos, naturalment; abans, altres cultures usaven pedres, fulles de vegetals, pedaços, esponges, llana... Interessantíssim.

Compartir el artículo

stats