Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

OBLIDADES

Cultura és femení

El 8 de març és el dia per rememorar totes aquelles dones que la resta de l’any feim viure en l’oblit

Reivindicació en femení. EL PERIÓDICO

Què és la cultura? No continuïs llegint. Respon-te. Segurament t’han vengut al cap conceptes amb un rerefons positiu, de creació, d’intel·lecte, de goig. I és així, la cultura són totes aquestes coses, però també són tots aquells paradigmes que nodreixen al masclisme, que per desgràcia de tothom, arrosseguem de fa segles.

El mes de març, i en concret dia 8, és el dia de la dona. O també conegut com, el dia per rememorar totes aquelles dones que la resta de l’any feim viure en l’oblit. Com article cultural, seria d’esperar recuperar algun nom femení del món de l’art i que la història ha esborrat. Tal vegada estaria bé granar cap a ca nostra i esmentar l’auge de cantautores mallorquines, o potser tocaria fer una descoberta d’escriptores femenines amagades en pseudònims masculins? Però no, enguany no toca res d’això. Cap discurs polit ni ensucrat. Tot això que es conreï la resta d’any, que són molts de dies i moltes dones, si és el que realment es vol.

Segons l’IEC, Cultura és el «Conjunt dels símbols, valors, normes, models, etc., que constitueixen la tradició i la forma de vida, d’una societat o d’un poble». Dit d’una altra manera, tot aquell bagatge que el patriarcat s’ha encarregat de sembrar i cuidar perquè, sobretot per les dones, cultura sigui també violència, repressió, censura i oblit. Em sap greu per totes aquelles que esperàveu un article cultural ple de noms femenins i reivindicacions històriques. Aquestes línies parlen d’una cultura més nostrada, tristament, i que per descomptat, també és històrica: la cultura de la violació. Com a terme sona abrupte i sembla que només és professada per quatre desbravats que esperen a un carreró. La qüestió és ben al contrari. És aquella cultura que practica tothom i que assenta les bases de les agressions del demà.

Per sorpresa de molts, la majoria de les violacions no ocorren en un carreró fosc, de nit i per un desconegut, no. El gran gruix d’agressions passen en contextos familiars i propers de la víctima, el que dificulta la seva denúncia i fins i tot, difumina les línies de l’agressió.

Agressió que és sustentada des de l’humor masclista, la socialització diferenciada, la sexualització de les menors o l’objectivació de les dones, fins a pilars com el consum de pornografia, o l’al·legalitzat de la prostitució. Sorprèn, però és així, la pornografia ensenya a violar, emprar a les dones com a reclam, també; dubtar de la credibilitat dels relats de les víctimes, per descomptat, i fer-ne humor de tot plegat, malgrat que vengui de nou, també n’és conseqüència.

Pot costar de creure que una violació vengui de tot això, però no hem d’oblidar que el masclisme és un teixit molt ben tramat; que avui dia, al nostre territori, mantén l’escandalosa xifra d’una violació cada cinc hores. Tal vegada aquest 8M no ompliren els carrers, però almanco que sigui per omplir les consciències d’una realitat que posa en risc la vida de totes i s’emporta a milers.

Compartir el artículo

stats