Fa molt poc s’han celebrat les jornades d’estudis històrics locals organitzades per l’Institut d’Estudis Baleàrics, sota el títol Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Allà s’hauria d’haver presentat aquesta novel·la gràfica de títol sorprenent; era el lloc adient per entendre com la dita pitjor pel·lícula del món pot haver creat un mite, tan llegendari i arrelat, com per donar nom a una platja: la del Mag, a Portals Vells.
Tampoc no sé si he d’estripar el contingut del llibre, una cocreació entre J. A. Mendiola i Josep R. Cerdà que amb aquesta novel·la il·lustrada fan metaliteratura del teatre que ells mateixos feren fent-hi metaliteratura del cinema. És a dir, aquesta història novel·lada prengué forma teatral ara fa sis anys en el Festival Jardí Desolat (un cicle de teatre en espais singulars), tal volta la darrera -per ara- proposta teatral pròpia de qui és l’actual director del Teatre Principal de Palma.
El mag de la platja, en la publicació del seu llibret teatral, es presentava amb aquestes paraules: «L’estiu del 1967, quatre estrelles del cinema mundial es trobaren a Calvià treballant en un projecte entre la ciència-ficció i el drama existencialista. The magus es va rodar a la platja de Portals Vells però mai no es va estrenar a Espanya. Protagonitzada per Michael Caine, Anthony Quinn, Candice Bergen i Anna Karina, el film estava basat en una novel·la de John Fowles i no va tenir un gran èxit comercial. Per als mallorquins, però, es tracta d’una cinta mítica que va donar nom a una platja.» (Palma: Òrbita editorial, 2015)
Allò més important d’aquesta història no és l’existència de la pel·lícula, sinó la petjada mítica que quedà a Mallorca, i com d’ella han sabut Mendiola i Cerdà fer-hi literatura. Aquesta és una part rellevant per entendre la importància de la proposta de Mendiola i Cerdà, primer escènica, ara però en forma de novel·la gràfica, a manera no sé ben bé si apropiacionista o reconstructiva, on Mendiola llueix la seva potència com a il·lustrador i ambdós autors la capacitat de condensació que aquests diàlegs en forma de globus hi han menester. La pitjor pel·lícula del món duu com a subtítol Hollywood/Mallorca, 1967, quan la pel·lícula es presentà l’any següent, 1968. Tot amb molt de sentit, perquè aquesta novel·la narra el que fou el rodatge, la presència dels actors a aquella Mallorca que ja començava a esser escenari cinematogràfic, però que encara es deixava enlluernar per la brillantor forana.
Com i perquè el mag va sortir del film que s’estava rodant a la platja de Portals Vells per a romandre entre nosaltres amb més, molta més força que l’ombra de la mateixa pel·lícula, n’és el cor d’aquesta publicació, i també la importància de explicar-ho i difondre-ho. Aquest format de novel·la gràfica amb dibuixos a dues tintes, ja li va bé.