Infantil / Juvenil
En una sola ressenya volem presentar tres novetats d'Akiara Books, i no separar-les ni per col·lecció (Akinarra, els llibres de Nogués i de de Ahumada, hom diu que per a preadolescents, i Akialbum, el de Mario Statz, hom diu que per a infants). El motiu? Ens semblen els tres coherents amb un mateix propòsit i els tres sotmesos a un mateix risc, que, particularment, admiram. Ara per ara, editar qualitat és arriscat. Escriure lliurement, també. Els tres llibres, dues novel·letes, i un àlbum són editats des d'una intenció clara: que els llibres es reconeguin pel seu alè literari, pels seus temes, i que, a la vista i en les mans, siguin productes notables.
La platja dels inútils i Mariner de terra endins són dos relats breus, novel·letes, hem dit sense voler fer-ne menyspreu, sinó tot el contrari. Amdós tenen contingut. Potser més acabat La platja dels inútils, i més obert Mariner de terra endins. És una opinió. El camí és una altra cosa, i al nostre parer és un àlbum tan atractiu per al nin que n'escoltarà la recitació, de belles frases amb un tast de poesia i d'encís, i en mirarà la il·lustració, atrevida, potent, talment una successió de col·lages alhora abstractes i ingenuïstes, com per a l'adult que en faci la lectura en veu alta per al seu infant. El camí és molt potent. És una altra opinió.
La platja dels inútils és obra d'Alex Nogués, i compta amb il·lustracions de Bea Enríquez (que ens recorden Quentin Blake, boníssim referent). Els dibuixos de simple traç, tinta per a les línies i aquarel.la per als volums i les distàncies són simpàtics, sincers i suggerents. Gavines vives, melancolia en el caire de l'espadat, música en la platja... Els pensaments de Sofia, la protagonista, interessen, perquè ajuden a veure l'important. Hi ha un sentit per a la llibertat, aquí. La traducció és d'Anna Listerri.
Mariner de terra endins és de Laia de Ahumada, amb il·lustracions de Gemma Capdevila. Text i dibuixos ens han semblat més convencionals. Aquell amb un punt de previsibilitat. Aquests, potser massa lligats a la seriositat de la proposta escrita. No hi fa res: el llibre, protagonitzat per qui ha de deixar el conegut per anar a terra endins (de la mar a la muntanya), convida a acceptar les situacions que ens incomoden, a descobrir el que tenen de positiu, el repte que signifiquen, l'oportunitat per a tants d'aprenentatges... Bon intent. Si abans hem dit llibertat, ara podem dir rigor.
El camí, de Mario Satz, ja ho hem apuntat, és de més difícil comentari. És un àlbum que, a un lector ja format, li permet deixar-lo caure sobre els genolls o apropar-lo al pit per reflexionar amb els ulls clucs sobre el que just acaba de trobar en la lectura. Per exemple, que al nostre cistell hi necessitam només “una pera, un mocador, un xiulet fet de canya per imitar les caderneres”. O que cal acomiadar-se amb cordialitat. O que podem anar sempre més enllà a l'hora d'agrair. O que en el nostre interior anatòmic tot és a les fosques, i tot és essencial.
ALEX NOGUÉS: La platja dels inútils
Il·lustracions de Bea Enríquez
Akiara, 88 pàgines, 14,50 €
LAIA DE AHMADA: Mariner de terra endins
Il·lustracions de Gemma Capdevila
Akiara, 64 pàgines, 14,50 €
MARIO SATZ: El camí
Il·lustracions de Yara Kono
Akiara, 40 pàgines, 14,50 €
