PACO IBÁÑEZ: CANTAUTOR. El passat 28 de desembre de 2016 Paco Ibáñez va omplir el Palau de la Música Catalana, dins el Festival del Mil·lenni, amb una proposta, A galopar, subtitulada En tiempos de ignominia, en un espai escenificat pel pintor Frederic Amat i acompanyat a la guitarra per Mario Mas i al bandoneó per César Stroscio. Aquest trobador de vuitanta-dos anys, que ha musicat la poesia espanyola de tots els segles, està en perfecta forma física i mental. I repeteix amb veu nova allò que ha dit sempre: que fa cançons que duren, que s´instal·len dins tu i t´acompanyen tota la vida. Que la cançó no és tan sols una cosa per divertir-te i passar el temps, sinó una eina de mobilització social. Veu que vivim en un temps de frivolitat a voler, de futbol a balquena, d´indiferència entre els humans, de mirar cap a un altre lloc per no veure els greus problemes que ens envolten: la tragèdia de la guerra de Síria, la població civil bombardejada i esclafada, els refugiats i els no refugiats perduts, morts de fred i de fam a les fronteres, maltractats per les màfies i ofegats dins la nostra bella Mediterrània. I creu que el cantautor ha de dir, alerta!, fins aquí hem arribat, i ha de fer sonar les alarmes socials, culturals i humanes. "Perquè anam directament al precipici", afegeix amb aquesta veu fonda, tendra, sincera que t´amara amb la calidesa de les veritats més senzilles, més humanes. "Quan veus que vivim en el lloc de ´no passa res´ arriba un moment que pegues un cop de puny damunt la taula i decideixes que, com a mínim, ho denunciaràs públicament d´una forma clara. Cant cançons que formen un poc l´esperit de la gent perquè tingui un criteri."
Va començar el recital amb una cançó que anomenà insígnia de la indignitat, "Vientres sentados", basada en un poema de Luis Cernuda que diu: "Domináis a la largo y a lo ancho de la tierra / Vosotros vientres sentados / Vientres podridos / Vientres muertos." Una cançó perquè la gent pugui mirar-se al mirall sense sentir vergonya, per reforçar la gent que se sent tota sola i indefensa en el món.
I va seguir amb aquelles cançons que ja són doblement clàssiques, que duen dedins l´ànima de les coses, plenes de sentiment, com las "Coplas a la muerte de su padre" de Jorge Manrique, "Andaluces de Jaén" de Miguel Hernández, "Palabras para Julia" de José Agustín Goytisolo, "La poesía es una arma cargada de futuro" de Gabriel Celaya, "Lo que puede el dinero" de l´Arcipreste de Hita, "Nocturno" de Rafael Alberti, "Es amarga la verdad" de Francisco Quevedo.
És un recital que té la ràbia i la protesta com a fil conductor. I també el fet d´oferir a la gent emocions, vibracions, paraules carregades de vida quotidiana, cançons manifest. Paco Ibáñez ho diu ben clar: "És un concert dedicat a les víctimes de les guerres, del racisme i, en el cas de les dones, del masclisme. Hi ha moltes de víctimes dels bèsties que ens envolten. Ens hem d´unir davant els fanatismes, tots els fanatismes, els de les motos, el del futbol i, sobretot, el dels doblers. Això és una obscenitat total, et rebel·les i tens més ganes que mai d´agafar la guitarra i cantar-ho per veure si la gent reacciona d´una vegada."
Un Paco Ibáñez que respira a través de les seves cançons i que va fer que el Palau de la Música Catalana de Barcelona vibràs amb aquest trobador, agitador de consciències i gran artista que aquesta primavera, el 12 de maig de 2017, vindrà també a Palma dins el XIX Festival de Poesia de la Mediterrània al Teatre Principal. Els amadors de Paco Ibáñez ja poden comprar les entrades on-line. Tot el Teatre Principal serà una foguera de versos incandescents plens d´harmonies en la veu d´un home que tot ell és poesia.
VIURE LLARGAMENT (I BÉ) SOBRE LA TERRA. Això és el que et desig, Lector fervent, que coneixes els suplicis i les ansietats de cada dia: aquesta eternitat en què es contreu l´espinada amb una punxada d´agulla de calça, quan el cor es posa a multiplicar els bioritmes i sembla que es vulgui posar a volar i l´estómac es retorça i vol sortir per la boca. I això t´arriba sense que tinguis un disgust molt gran, sense cap desgràcia pròxima, sense cap problema impossible de resoldre, sinó per les presses, pels sofriments, les pressions, les penes i les incomprensions que et dóna la vida quotidiana.
Vet aquí un llibre que m´ha ajudat a lluitar contra aquestes ansietats tan estressants, tan esclavitzadores i que m´ha obert un horitzó de savieses: La ciència de la llarga vida (Columna) de Valentí Fuster i Josep Corbella. El doctor Fuster és un home que conjuga per un cantó recerca i biomedicina (director del Centre Cardiovascular de l´Hospital Mount Sinai de Nova York i director del Centre d´Investigacions Cardiovasculars de Madrid), i per l´altre cantó és un divulgador i promocionador de la salut. Compara la salut amb un vehicle, la ciència amb el motor que impulsa el seu moviment i l´educació amb la gasolina imprescindible perquè aquest es produeixi. I amb les sigles d´aquests tres conceptes essencials (science, health i education) va crear la Fundació SHE, que es dedica a donar informació per a la vida saludable.
Aquest llibre és la seva darrera eina que ens regala per retardar l´envelliment, allargar la vida i, sobretot, mantenir una bona qualitat de vida. Aquesta qualitat de vida va lligada amb la conservació de les facultats físiques i mentals, que les darreres investigacions mèdiques han demostrat que és possible. El periodista Josep Corbella l´ha ajudat a posar fil a l´agulla en aquestes tres-centes pàgines que són mannà i ambrosia purs. En el llibre es desemmascaren els prejudicis sobre l´edat, es mostra que molt aviat serà normal viure cent anys i ens ensenyen d´una forma planera, pràctica i divulgativa com hem d´actuar per mantenir-nos actius físicament, mentalment i emocionalment. Puc dir que el meu exemplar de La ciència de la llarga vida és ple de subratllats, de notes i comentaris perquè tots els temes que toca ens toquen: conèixer els avenços de la biomedicina, aprendre quins ambients ens afavoreixen o ens perjudiquen, saber quin tipus d´alimentació evita l´acumulació de substàncies tòxiques en l´organisme, i redescobrir que la ment és la que té un paper central, fonamental, de la motivació per tenir una vida saludable i llarga. Llibre de lectura fàcil, pràctica i que dóna salut a voler!
