L´art sonor: què va ser i que és a Espanya

L´etiqueta "art sonor" és un cúmul d´experiències artístiques caracteritzat únicament pel seu orgullós hibridisme. L´art conceptual, la música experimental, el videoart, el performance art, la instal·lació, l´escultura sonora i moltes altres modalitats artístiques dels darrers cinquanta anys poden ser art sonor o, en tot cas, han contribuït a la coagulació del que ara s´anomena art sonor. Els precedents es troben en els experiments amb renous quotidians d´Erik Satie i Luigi Russolo, però sobretot en el mestratge de John Cage i la seva idea que tot és música: el so, el renou, el silenci. Amb aquesta premissa, la música no pot empresonar-se en una sala de concerts, no pot estar engrillonada als instruments convencionals, a les corxeres i semifuses de tota la vida. La música s´ha d´obrir a les sempre receptores arts plàstiques i escèniques.

A Espanya, se sol considerar que la creació del grup de compositors Zaj (1964) i posteriorment els Encuentros de Pamplona (1972), una "fira" de creació experimental, són els actes fundacionals de l´art sonor autòcton. Va ser a Pamplona, precisament, que un dels pioners de l´art sonor, LUGÁN, va mostrar la suggestiva i elegant instal·lació (o escultura sonora) Grifos sonoros, que s´ha inclòs a la mostra de Can March. Un altre pioner de la hibridació entre les arts plàstiques i musicals va ser el mallorquí Ferran Garcia Sevilla, que ja és part de la col·lecció del Museu Fundación Juan March de Palma i que aquí s´ha mostrat aparellat amb una obra silenciosa d´Esther Ferrer que explora els límits de l´audibilitat, o sigui, sons que els humans poden sentir.

Precisament els comissaris de l´exposició, José Iges i José Luis Maire, han fet un gran esforç per mostrar a Palma (fins el passat 21 de maig) les obres canòniques de l´art sonor (de les pioneres a les més actuals) en diàleg amb les pintures i escultures que ja formen part del Museu. Aquest diàleg s´ha estès fins i tot a la pròpia arquitectura de Can March. A l´entrada del bell edifici del carrer de Sant Miquel, amb l´impressionant escalinata i les emblemàtiques columnes de marbre, els artistes holandesos establerts a Espanya Bosch & Simons han instal·lat una sorprenent escultura sonora amb tubs que penjaven de la lluerna vidrada que cobreix l´espai. L´obra de Xabier Erkizia, per una altra part, també ha dialogat amb peces de la col·lecció permanent del Museu a través d´una fonografia (un enregistrament) dels renous del museu (l´aire acondiciant, les canonades i el budellam de l´edifici) que s´ha contraposat amb ironia a una pintura hiperrealista d´un interior domèstic d´Antonio López.

Una secció de l´exposició ha mostrat cassets -fràgils, nostàlgics- conversant amb pintures de Luis Gordillo, Pablo Palazuelo y José Guerrero. L´art sonor, naturalment, sovint està relacionat amb els desenvolupaments tecnològics com els cassets, entre molts altres, però com Inventario (1992-98) de José Iges y Concha Jerez demostra, no tot perdura. Amb un punt d´ironia aquesta escultura mostra aparells que un temps van ser tecnologia punta i ara no són més que deixalles, detritus, escombraires. Talment com els cassets.

Per cert que molts dels artistes sonors de la mostra són coneguts a Mallorca gràcies als Encontres de Compositors organitzats des de fa mig segle (com aquell que diu) per Antoni Caimari, qui amb valentia i risc ha introduït les obres de Llorenç Barber, José Iges, Javier Maderuelo, Eduardo Polonio i molts altres. Posat que aquesta mostra de Palma ha estat un preàmbul a les successives mostres de Cuenca i Madrid, hagués estat interessant poder veure aquí la feina de Caimari contextualitzada dins aquest moviment de l´art sonor.

Exposició

ARTE SONORO EN ESPAÑA

(1961-2016)

Fundación Juan March

Museo de Arte Abstracto

Español, Cuenca

Hasta el 18 de septiembre