La seva aportació al món de la literatura, la filosofia o la teologia és quasi inesgotable en paraules dels seus estudiosos. Al llibre de Jordi Puigdomènech Ramon Llull. Passió i reflexió, hi trobarem bona part de la vida i de les obres del missioner des d´un punt de vista filosòfic.
Puigdomènech recorda la versió lul·liana de la seva autobiografia, segons la qual, per alguna raó, Déu l´havia cridat. El camí de la fe el va trobar cap als trenta anys, quan en una nit de poesia -sembla- va tenir una visió. Les visions reiterades i també els sermons que degué escoltar vers la figura de Francesc d´Assís van acabar amb la vida anònima de Llull. El text descriu el pensament lul·lià com una reflexió i simbiosi entre diferents tradicions intel·lectuals. Per una banda, Ramon Llull recull part de la formació d´inspiració clàssica (Sòcrates, Plató o Aristòtil), també, cert misticisme naturalista, i en darrer lloc, el franciscanisme de l´època.
Sembla necessari realitzar una acurada reflexió de la vigència del pensament lul·lià al llarg del temps o al llarg de diversos autors. La notable i fructífera influència exercida per Ramon Llull és analitzada al llibre, on hi ha un bon recull de deixebles, seguidors i lectors de l´obra del pensador mallorquí des de l´Edat Mitjana fins -pràcticament- l´actualitat. L´herència del seu pensament, segons l´autor, està present a l´obra de grans autors del Renaixement com Nicolau de Cusa, Giordano Bruno o el valencià Joan Lluís Vives. L´Ars i el racionalisme lògic també es desenvolupa a l´obra de Leibniz, qui va establir -temps més tard- no poques conclusions d´orde matemàtic i lògic que podrien considerar com hereves del lul·lisme.
Les reflexions del missioner semblen influir també a autors del segle XVIII com el -també- missioner de Petra, Juníper Serra, el qual assolí una formació d´arrel agustiniana a Palma, base que sembla intercomunicar-se amb el franciscà. Serra i Llull també desenvolupen una activitat de difusió del cristianisme que -tot i les diferències- podrien interconnectar.
Finalment, al llibre Ramon Llull. Passió i reflexió hi ha unes línies que relacionen el lul·lisme en la cosmovisió arquitectònica d´Antoni Gaudí. L´arquitecte català integra entre els seus principis, el coneixement de la natura i el pensament lògic. Ambdós, semblen compartir interès i coneixement vers els seu entorn natural, la llum, els colors i les seves manifestacions. Reflexions que ens podem generar no poques idees per projectar el personatge més enllà del seu temps i de la seva època.
jordi puigdomènech
Ramon Llull. Passió i reflexió
DOCUMENTA?BALEAR, 224 P., 17
