La difícil situació econòmica que el món i el mercat editorial travessen han fet caure grans i petites iniciatives culturals amb l'edició de llibres com a rerefons, emperò també es visualitza la feina de formigueta que fan les meritòries editorials locals. Per això, les meves recomanacions inicials per la Fira del Llibre ens situen en els aparadors on les portades i pàgines recolzen dites petjades.
Avui per avui, ocupar un lloc, un petit espai entre els colossos títols comercials és molt meritori. Així, el nostre amic i incansable historiador David Ginard ens acaba de regalar una nova entrega de la seva llarga feina per recuperar la memòria històrica de Mallorca: La repressió a les Balears durant la guerra civil (Documenta Balear). L'historiador aporta dades per donar llum a la forta repressió esdevinguda a les Balears, sense abandonar una visió objectiva que porta també una crítica a les altres violències desenvolupades a les illes entre 1936 i 1939, una cursa on la retroalimentació no justifica la sistematització -fins i tot la responsabilitat institucional- de la repressió a Mallorca en moments com per exemple l'arribada del Conde Rossi.
També Tomàs Vibot presenta una nova obra: Guillem Sagrera. De la pedra al cisell (El Gall) on recull l'obra i la vida d'un dels grans artistes de finals de l'Edat Mitjana de la mediterrània. El llibre fa un resum de la vida d'un dels personatges vitals entre els segles XIV i XV, la seva formació i les seves obres principals a La Seu, La Llotja o altres intervencions a Mallorca, Girona o Nàpols. Per la seva banda, Onofre Vaquer va presentar Captius i renegats al segle XVII (El Tall), un extens text on recull i relata la vida dels captius cristians que es convertien a l'Islam a la Mallorca de l'Edat Moderna. L'autor acompanya la vida quotidiana, la societats i altres detalls de les seves vides estrets dels processos inquisitorials.
Fora botiflers. Fora galls! La Guerra de Successió a les illes Balears (Lleonard Muntaner) de Mateu Morro, aporta una breu i sintetitzadora obra del gran conflicte polític i militar del segle XVIII. L'autor inclou els principals fets, els personatges i les conseqüències d'una dura guerra que encara dóna per escriure i debatre molt. També destacaria l'esforç de joves i petites editorials mallorquines, com l'aposta per reeditar un text del 1932: Los municipios libres (Calumnia) de Federico Urales, on l'escriptor recupera i reflexiona vers l'organització d'una societat de baix a dalt. Una suggerent reflexió molt fresca i actual.
Per la seva banda, editorials foranes per exemple recuperen un dels darrers clàssics del seu fons: Breve historia de Grecia y Roma (Alianza) de Pedro Barceló, una síntesi de la història antiga del Mare Nostrum. Barceló fa un resum de les principals fites de l'Antiguitat on hi ha espai per l'economia, la política, la societat o la religió, des de Micenes fins a la dissolució de l'Imperi Romà. També, i en una línia antropológica, cultural i religiosa podríem emmarcar Los judíos (Alianza) de Jesús Mosterín. Una síntesi de la trajectòria històrica del poble jueu fins a l'actualitat. Una obra escrita amb un llenguatge molt senzill i clarificador amb una senzilla pretensió, resumir l'aportació cultural de la minoria.
Per finalitzar, el darrer llibre de Servando Rocha: El ejército negro. Un bestiario oculto de América (La Felguera). L'assaig de Rocha es presenta com una novel·la d'aventures històriques, un viatge quasi impossible en el temps, en la foscor americana. Un recull de la contracultura negra de la mà dels Dragons de la Badia de l'Est, una banda de bandits moderns que marxen d'una banda a una altra dels Estats Units sense cap més lleis que les seves pròpies. Una nova i provocadora lectura per les fresques nits estiuenques.
