La presència de les noves idees manifestava també una diversitat de discursos contra l´analfabetisme i en pro de la instrucció obrera. Aquest moviment educatiu de caire progressista va estar present a la major part de les escoles i centres d´instrucció obertes des de Maó a Ciutadella durant els primers anys vint del segle XX. Pere Alzina presenta el seu darrer llibre Moviment obrer i escoles laiques a Menorca, una síntesi abreujada de la seva tesi doctoral. L´autor, bon coneixedor de la temàtica -malgrat les dificultats per accedir a unes fonts disperses i de vegades inconnexes- presenta sintèticament un bon grapat d´experiències educatives obreres.
Alzina considera que l´illa de Menorca concentra tres elements cabdals per entendre el procés de renovació pedagògica obrera. En primer lloc, la renovació intel·lectual i ideològica del període del sexenni democràtic (1868-1874), temps en què va fonamentar-se una educació sense dogmes. L´aposta per arribar al coneixement mitjançant l´experimentació o amb l´empirisme serà ben present a publicacions periòdiques de l´època com El Eco de la Juventud. També la maçoneria, amb les seves aspiracions i els seus propòsits de perfeccionament cultural i moral, projectarà una educació racionalista entre els seus seguidors a l´Estat amb institucions tan significatives com la pedagògica Institución Libre de Enseñanza. A Menorca, la maçoneria illenca amb lògies com Los Hermanos de la Humanidad vetllarà per una educació laica, més lúdica i pràctica. El tercer fonament que explica aquesta renovació és la forta presència del pensament anarquista a Menorca amb publicacions com El Porvenir del Obrero o personatges de considerable prestigi com Joan Mir i Mir. El seu projecte al camp de l´educació fa necessària una instrucció racional i integral de l´ésser humà. Aquesta instrucció va anar acompanyada de plantejaments científics amb una conversa amb la natura i amb la coeducació de sexes. Altres corrents ideològics de l´època com el republicanisme aportaran propostes per tal de superar la difícil situació de les escoles, dels seus treballadors i dels seus usuaris a principis de segle XX.
Amb els arguments esmentats, el llibre recull cinc gran aportacions a la història de l´educació a Menorca. En primer lloc, els projectes d´educació integral a Maó i la creació -a principi de segle- d´escoles progressistes, tan avantguardistes com precàries en el seu finançament. La correspondència entre les escoles lliures de Menorca i l´Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia són evidents (compartien ideari, materials i professionals). A poc a poc, s´obriren nous locals a Menorca, com el cas del Casino 17 de Ciutadella, del qual destacarien les seves excursions, les seves representacions teatrals o la biblioteca on localitzar obres del fundador de l´Escola Moderna o de Tolstoi per citar alguns exemples. De les experiències més enriquidores, podria destacar -per la presència temporal- l´Escola Laica d´Alaior (1906-1936). Trenta anys, amb els seus alt i baixos, emperò amb el suport continu dels col·lectius progressistes d´Alaior, de Menorca i -en ocasions- de l´exili argentí. Aquesta facilitat per trobar diverses fonts de finançament n´expliquen la presència en el temps i les possibilitats per dur a terme pràctiques enriquidores. La projecció de l´escola fou notable, organitzant, entre d´altres, exposicions, festes i intercanvis amb escoles catalanes. Iniciatives similars es van posar en marxa pràcticament a la totalitat de Menorca com per exemple a Sant Lluís (1908-1911) o a es Castell (1922-1923).
Els esforços per empènyer una lluita contra l´analfabetisme illenc i l´educació obrera i popular van ser molt importants i encara fonamentals per entendre la idiosincràsia menorquina i l´arrelament de diferents ideologies al seu territori. La regeneració i les propostes rupturistes de personatges com l´anarquista Joan Mir i Mir o Gabriel Comas i Ribas, encara mostren una particular visió de l´educació com a eina fonamental per l´emancipació integral dels éssers humans. El debat encetat ja fa més d´un segle pels obrers menorquins encara està obert, les propostes incloses als seus llibres i a les seves aules encara es visualitzen en experiències educatives de les Balears del segle XXI, com -amb les diferències lògiques- l´escola Waldorf de Binissalem, sa Llavor de Mancor de la Vall o l´Espai d´Autoaprenentatge Nono a Palma. Mostra d´una línia discontínua envers l´educació i la responsabilitat dins el respecte i amb un diàleg amb el seu entorn físic i social des de final de segle XIX fins avui mateix.
PERE ALZINA SEGUÍ
Moviment obrer i escoles
laiques a Menorca (1900-1936)
DOCUMENTA BALEAR, 68 PÀGINES, 7 ?
