1. LA RESTAURACIÓ GAUDINIANA DE LA SEU.
Aquest any 2014, i fins el 23 de febrer de 2015 (data del centenari de la mort del bisbe Campins), es recorden aquests dos homenots, Pere Joan Campins i Barceló i Antoni Gaudí i Cornet, que han deixat la seva empremta restauradora a la Seu de Mallorca. El bisbe Campins era un home de la Renaixença, envoltat de canonges tan savis i tan "regionalistes" com Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera i Mateu Rotger, que l´ajudaren a impulsar la seva obra gegantina de renovació de l´Església de Mallorca, literalment i en tots el sentits. No explicaré la seva vida, que és exemplar i novel·lesca, sinó que diré algunes coses que m´entusiasmen d´ell: la introducció de l´ensenyament de la doctrina cristiana en català, l´entrada de les ciències i tecnologies en els estudis eclesiàstics, la fundació d´un observatori astronòmic i un museu de ciències naturals, la reforma del monestir de Lluc i, sobretot, la reforma de la Seu de Mallorca. I com que era un home lúcid, que sempre cercava l´excel·lència, va encomanar la feina de la Seu a l´arquitecte català, artista total, Gaudí, que, des de 1903 a 1914, va fer feina per aconseguir una basílica en què l´estructura de la planta arquitectònica i la disposició de les parts anassin d´acord amb els usos litúrgics. I això ho va fer creant bellesa amb el baldaquí, amb el mobiliari, amb els vitralls, amb l´electrificació, amb la recerca de la llum, etc.
Aquests dies proppassats, 10 i 11 de desembre de 2014, s´han fet al palau episcopal, a Caixafòrum i a la Seu, unes IV Jornades d´Estudis Històrics dedicades a "Campins i Gaudí. La reforma litúrgica de la Seu de Mallorca i la seva recepció històrica entre 1900 i 1950". He passat gust de sentir parlar persones de disciplines molt diferents (professors d´història de l´art, d´història, restauradors, arquitectes, arxivers, etc.), que, cadascun des del seu territori, enfocaven i explicaven la figura d´aquests dos caps clars i ens donaven moltes d´informacions, conceptes i elements per entendre més i millor la història, l´art i el difícil procés de conservació del patrimoni moble i immoble de la Seu. El primer dia era: "Pere Joan Campins: la restauració moderna de la diòcesi de Mallorca". L´acurada lliçó del professor català Jordi Figuerola va transmetre el complicat panorama de l´Església i la seva jerarquia a finals del segle XIX i principis del XX, quan es varen perdre els Estats pontificis, i varen fer esforços de mobilització religiosa per arrossegar àmplies capes de la població amb eines de modernitat. L´arxiver capitular i professor Pere Fullana ens contà llums i ombres entre Campins i Gaudí, que tenen molt clar que l´Església ha d´activar i posar al dia la seva capacitat de convocatòria i per això fan obres a temples, defensen el paisatge i volen fer de la Seu un locus amenus on es puguin celebrar les litúrgies en tota la seva veritat, bellesa i esplendor. El professor Francesc Lladó ens explicà la visió de Gaudí en l´obra de Miquel Ferrà. Aquest poeta de la Renaixença veu clar el canvi del lloc del cor a la Seu, però troba que les altres reformes són excessivament atrevides i, sobretot, no són del seu gust. Bernat Juan Rubí, Toni d´Eguia i Joana M. Pastor ens parlaren de la manera com estan documentats Gaudí i Campins a l´Arxiu Capitular. El canonge Teodor Suau va mostrar amb molt de detall la inspiració litúrgica de la reforma gaudiniana. La professora Maria Antònia Nicolau tractà de Campins com a rector de Porreres i de les reformes que va fer al santuari de Monti-sion. El canonge Francesc Ramis ens detallà dues realitzacions estrella de Campins: el Museu Bíblic i el de Ciències Naturals. El professor Rafel Mas ens resumí la feina de Campins al Seminari Conciliar i Albert Cassanyes, la modernització campiniana a la diòcesi de Mallorca. El primer dia acabà amb Pere Fiol que ens digué la fonda relació entre Campins i el santuari de Lluc.
2. ART I LITÚRGIA.
El segon dia era el bessó de l´activitat gaudiniana: "Gaudí i la restauració litúrgica del monument. Antecedents, criteris, intervencions, conseqüències i noves restauracions".
La professora d´història de l´art i recercadora apassionada i fervorosa Mercè Gambús, que des de fa anys i, especialment, aquests quatre darrers, amb el seu grup d´investigació, ha fet de la Catedral de Mallorca el seu territori, va inaugurar el matí parlant de la centralitat històrica del cor en el pla restaurador de la Seu. I des de la conservació a la litúrgia ens va donar una lliçó ben clara i entretinguda. La litúrgia dóna la disposició i el simbolisme imprimeix la forma, aquestes dues afirmacions les explicà amb detalls, imatges i exemples: un guster. Pere Terrassa i Kika Coll ens contaren fil per randa com va anar la seva restauració del cadiram, i la resta de l´obra intervinguda per Gaudí al cor catedralici. L´arquitecte Guillem Reynés ens aproximà amb molt de savoir faire i informació a la figura del seu senyor avi, Guillem Reynés, que col·laborà, com arquitecte diocesà, amb Gaudí. A l´horabaixa tres professors de l´equip de Gambús ens arrodoniren la feta. Concepció Bauçà de Mirabò ens explicà la capella de Sant Bernat, Andreu Josep Villalonga ens contà com veia el bisbe Campins la Seu, i Miquela Forteza ens va fer conèixer la Seu a les guies turístiques de Mallorca després de la intervenció de Gaudí.
Una taula rodona de tres equips de restauració (Pere i Kika, Antònia Reig, Isabel Rojas, Alfredo Claret, Isabel Adrover i Catalina Mas) ens contaren en viu i en directe dins la Catedral la seva feina. Va ser una visita guiada on encara vaig aprendre i descobrir nous detalls de la intervenció gaudiniana, que és ben viva, radiant i utilitària cent anys després.
