Fa unes setmanes que mirava per la televisió el partit que jugaven el Cadis i el Barça. En acabar va començar allò que més m’agrada, el post partit. Ara les televisions i les ràdios ens han acostumat a sentir les declaracions de jugadors i tècnics immediatament, sigui a peu de gespa o a la boca dels vestidors. Em va sorprendre moltíssim que Sergio González, l’entrenador del Cadis, digués que aquella setmana ja havia parlat amb l’afició i els havia explicat la situació esportiva.
Tot d’una vaig recordar unes paraules què el central de l’Sporting de Gijón Jean-Sylvain Babin digué, fa anys, després de rebre el trofeu a millor jugador del mes, i què demanaven més reunions entre els aficionats, l’equip i el cos tècnic.
Això, em va fer veure que hi ha clubs que cuiden aquestes trobades. Aleshores ho vaig lligar amb el que va passar a l’Estadi Cornellà-el Prat. No puc entendre quina transformació ha tengut aquell Jordi Roger, que convidava a barrils de cervesa a Cornehools (grada d’animació del Cornellà) quan era entrenador d’aquell equip, per a què ara no sigui capaç ni tan sols d’agrair a l’afició «balearica» que es desplaça per animar el seu equip. Em desperta molts interrogants: Tant prostitueix estar a prop del poder? Tant de mal han fet els que rebutgen que la massa social s’ha de cuidar i apropar a l’entitat? Ningú va veure que amb les crítiques per la seva re-contractació com a entrenador les trobades amb l’afició eren imprescindibles?
És possible que si tant el club, com el cos tècnic i especialment els jugadors fossin més propers als aficionats hauríem pogut entendre perquè aquest és el pitjor començament de l’era Ingo, fent bo els 5 punts de les temporades de Nico López i el mateix Roger. La situació reclama depurar responsabilitats el més aviat possible tot i que sabem que la depuració hauria d’anar més enfora de la que finalment es produirà.