Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dionís a taula

Xesc de can Ros: D’ametlers de secà i un cap-rec recuperat per als tarongers

D’ametlers de secà i un cap-rec recuperat per als tarongers

Tres mesos enrere, vàrem explicar que les ametles són un aliment saludable. Una de les persones que en cultiva a Calvià és Francesc Sans Salom. És pagès de 1986 ençà. Explica que l’ametlerar tradicional com el seu, a la seca i en terres primes, està en regressió i la producció va baixant. Sans explica que és per dos motius: malalties i canvi climàtic. Ara bé, «Calvià és un dels municipis de Mallorca en què el bacteri Xylella Fastidiosa no és tan evident, per ventura és per mor de la Serra de na Burguesa, que suposa una discontinuïtat del conreu de l’ametler de Palma cap a ponent», matisa.

Sans cultiva ametles de tres varietats: Magina, Pouet i Vivot, que ven a la cooperativa Camp Mallorquí, amb un doble segell: el de cultiu ecològic i el d’indicació geogràfica de Mallorca. També es poden adquirir a ca seva (a Can Ros), a granel (971 67 00 31). A més a més, cultiva garrovers i oliveres, i té una guarda d’ovelles que pastura per davall els arbres. En total gestiona 32 hectàrees, la meitat de conreu i l’altra meitat forestal, que es troben a dues finques: Can Ros i es Coll Gomà, aquesta darrera es troba devora la finca de Galatzó.

Xesc Sans creu fermament que, a Mallorca, hem d’anar cap a una producció agrícola que no impliqui tantes compres de fertilitzants, llavors, combustible i pinsos. «Amb la meva petita explotació, aprofit els recursos que tenc per ser el màxim d’eficient», com bé demostra el cap-rec que va recuperar a Can Ros.

Allà, hi té un hort de tarongers, que es reguen amb l’aigua que recull un cap-rec i que s’emmagatzema a un aljub. Originalment, aquest cap-rec es va construir per abastir el consum d’aigua d’una tafona. Quan s’hi va deixar de fer oli, se’n va abandonar el manteniment i la vegetació el va envair, fins que fa quatre anys, Sans es va proposar de recuperar-lo.

Aquest sistema per recollir l’aigua de pluja es basa en un paretó, fet de pedres i morter de calç, que condueix l’aigua d’un coster amb roques llises cap a un dipòsit, concretament un aljub. Xesc Sans va restaurar el cap-rec i l’aljub els anys 2018 i 2019 gràcies a les subvencions del Consorci de la Serra de Tramuntana, òrgan que fa part del Consell de Mallorca. «És gratificant reformar un patrimoni etnològic com aquest», afirma Sans, perquè ara té aigua sense haver de fer cap sondeig per trobar-ne i perquè no ha de mester electricitat per regar (l’aljub està elevat perquè l’aigua surti per gravetat). Tant de bo tots aprenguéssim de la bona feina que es feia en el passat.

Compartir el artículo

stats