Tot i que ja existia en el Paleolític, el conill fou descobert per romans i grecs a la Península Ibèrica i a la Gàl·lia meridional. Ben aviat va ser introduït, especialment amb finalitats cinegètiques, en altres continents, on sovint es va convertir en una plaga per l’absència de depredadors naturals i per la seva capacitat reproductora. Va ser domesticat a l’Alta Edat Mitjana per monjos, que consideraven que la carn blanca dels canongets no era carn i que es podia consumir durant la quaresma. Tant a la cuina mallorquina com a la provençal hi ha un riquíssim receptari a partir de la carn de conill.
INGREDIENTS
- 300 g de fideus mitjancers
- 1 conill de corral i el seu fetge
- 1 grapada de caragols cuinats amb herbes
- ceba
- tomàtiga
- all i
- julivert
- moraduix
- farigola
- romaní
- palpalei (Mentha citrata, semblant al tarongí)
- oli
- aigua (poc més de 2 litres)
- sal
- pebre bo coent
PREPARACIÓ
- Per fer uns bons fideus de conill, Joan Rosselló Jaume (Binissalem, 1925-2014) preferia, abans que el de caça, un conill de corral, alimentat amb cereals i herbes.
- Farem trossos grossets del conill i els sofregirem a poc foc amb oli d’oliva.
- A part, sofregirem una ceba forastera, ben picada. Minuts després hi afegirem tomàtiga de ramellet pelada i picada i quan el sofregit estigui a punt, hi agregarem un poc d’aigua i ho trabucarem dins la greixonera amb el conill.
- Posarem la greixonera al foc i salpebrarem. Els fideus han de sortir coentets. Si ens agradassin més coents, hi afegiríem una pebre de cirereta.
- Hi agregarem l’aigua necessària, poc més de mig litre per cap perquè amb l’ebullició minvarà i si el conill no és jove, minvarà encara més.
- Mentre les tallades es couen, incorporarem els caragols amb el seu suquet d’herbes.
- Torrarem el fetge del conill. El trossejarem i el capolarem dins un morter amb un manadet de julivert, all (al gust), moraduix, farigola, un poc de romaní i unes fulles de palpelei.
- De seguida que alci el bull hi tirarem els fideus (de Porreres, si pot ser). Quan siguin quasi cuits, posarem un poc de brou dins el morter i abocarem la picada dins la greixonera. Els fideus, no han de sortir massa espessos.
