Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

CUINA AMB MEMÒRIA

Fideus de conill

La carn de conill és apreciada per les seves propietats nutricionals –baixa en greixos– i perquè hi diu molt amb altres aromes i sabors

Fideus de conill

Tot i que ja existia en el Paleolític, el conill fou descobert per romans i grecs a la Península Ibèrica i a la Gàl·lia meridional. Ben aviat va ser introduït, especialment amb finalitats cinegètiques, en altres continents, on sovint es va convertir en una plaga per l’absència de depredadors naturals i per la seva capacitat reproductora. Va ser domesticat a l’Alta Edat Mitjana per monjos, que consideraven que la carn blanca dels canongets no era carn i que es podia consumir durant la quaresma. Tant a la cuina mallorquina com a la provençal hi ha un riquíssim receptari a partir de la carn de conill.

INGREDIENTS

  1. 300 g de fideus mitjancers
  2. 1 conill de corral i el seu fetge
  3. 1 grapada de caragols cuinats amb herbes
  4. ceba
  5. tomàtiga
  6. all i
  7. julivert
  8. moraduix
  9. farigola
  10. romaní
  11. palpalei (Mentha citrata, semblant al tarongí)
  12. oli
  13. aigua (poc més de 2 litres)
  14. sal
  15. pebre bo coent

PREPARACIÓ

  1. Per fer uns bons fideus de conill, Joan Rosselló Jaume (Binissalem, 1925-2014) preferia, abans que el de caça, un conill de corral, alimentat amb cereals i herbes.
  2. Farem trossos grossets del conill i els sofregirem a poc foc amb oli d’oliva.
  3. A part, sofregirem una ceba forastera, ben picada. Minuts després hi afegirem tomàtiga de ramellet pelada i picada i quan el sofregit estigui a punt, hi agregarem un poc d’aigua i ho trabucarem dins la greixonera amb el conill.
  4. Posarem la greixonera al foc i salpebrarem. Els fideus han de sortir coentets. Si ens agradassin més coents, hi afegiríem una pebre de cirereta.
  5. Hi agregarem l’aigua necessària, poc més de mig litre per cap perquè amb l’ebullició minvarà i si el conill no és jove, minvarà encara més.
  6. Mentre les tallades es couen, incorporarem els caragols amb el seu suquet d’herbes.
  7. Torrarem el fetge del conill. El trossejarem i el capolarem dins un morter amb un manadet de julivert, all (al gust), moraduix, farigola, un poc de romaní i unes fulles de palpelei.
  8. De seguida que alci el bull hi tirarem els fideus (de Porreres, si pot ser). Quan siguin quasi cuits, posarem un poc de brou dins el morter i abocarem la picada dins la greixonera. Els fideus, no han de sortir massa espessos.

Compartir el artículo

stats