El fet d’aprofitar els aliments és un mantra que es repeteix a les cuines d’arreu del món. L’elaboració de paté a l’empresa Embotits Munar també va sorgir així: Jaume Munar Prohens i Rosa Masot Abizanda la fundaren l’any 1942 a Felanitx amb l’objectiu d’elaborar i vendre sobrassada, i per no tudar els fetges dels porcs es posaren a fer paté.
L’actual gerent de l’empresa és el seu net Jaume Munar Ribot, qui comenta que en comparació a la sobrassada, es feia molt poc paté i tot quedava venut pel redol del Llevant i Sud de Mallorca. De fet, fins als anys 80, a Palma, només hi tenien un sol client. A dia d’avui, el paté és, com la sobrassada, una de les seves senyes d’identitat, tant o més que la sobrassada. El primer que elaboraren va ser l’Artesà, quan el 100% del porcs de Mallorca ere negres. Després es va començar a fer el Clàssic per adaptar-se a les característiques del porc predominant, que ja era el blanc. Des de llavors, a Embotits Munar han mantengut la mateixa fórmula: «pensam que això és un dels nostres pilars: que una generació rere una altra recordi i torni a un mateix gust que es manté inalterable en el temps», remarca Munar.
L’aliment protagonista d’avui és el paté coent. És el darrer que han creat i el formulà son pare, Pep Lluís Munar, segona generació. «Un germà meu, Josep Lluís, a qui li agrada molt el coent, va demanar a mon pare que n’hi fes un. En vàrem repartir mostres i a tothom que el tastava li agradava. Ara, de fet, és el tipus de paté que més venem», explica l’actual gerent.
La característica del paté coent Munar, és que no pica d’entrada, sinó al final, gairebé quan t’has enviat la mossegada. Expliquen que això està fet amb tota la intenció, perquè la coentor no emmascari en excés el gust natural del producte. Ara bé, la mescla d’espècies coents amb què s’aconsegueix aquest efecte és part del seu encant i del seu misteri. L’any que ve, Embotits Munar farà 80 anys i Jaume Munar no amaga la il·lusió de celebrar-ne el centenari, però «per arribar-hi pot ser no serà suficient mantenir el que tenim ara, sinó que haurem de donar resposta a nous gustos i demandes. El que tenim clar però és que aquesta resposta no suposarà mai deixar de fer el que feim i de ser el que som».
