1
Estic alabat, estic tot baves! Quan en Xisco Rotger em va donar la notícia dels vint anys del suplement de lletres Bellver no em vaig pensar que fos un xoc. Però sense tèmer-me´n aquest aniversari ha covat al fons de mi mateix i m´ha emocionat, m´ha colpit, m´ha sorprès m´ha fet cervelltremolar i m´ha demostrat que els pioners hem de ser humils i aplicar el dret de la insistència a la tasca bella i constant de publicitar aquest vici humaníssim, inacabable, subjectiu, personal i secret: el gust per la literatura, el plaer de llegir. Un plaer sense contraindicacions, ni efectes secundaris.
2
´Bellver´ celebra vint anys dins el cor de la tardor. M´agrada que aquesta festa sia ara, quan després de les darreres pluges el camp és tot verd i l´aire va ple de daurats, de porpres vinosos i d´arams espectaculars. I d´aquests fruits que són un passaport directe cap als territoris de la infantesa: les arboces engatadores d´arrop, els aglans gustosos, la llentrisca madura, les magranes de robins, els murtrons de floquet deliciosos, els gínjols, les serves, les atzeroles, els caquis, les nesples, els codonys... Quin catàleg de sensacions! I la gastronomia dels panellets del rosari de Tots Sants i dels bunyols de les Verges, i del codonyat, dels amargos i de les melmelades, de les confitures, i de les gelees i dels licors de totes castes. I uns bons esclata-sangs torrats al caliu amb llom de porc.
I els llargs horabaixes de color gris perla amb la plugineua que cau rere els vidres, assegut a la butaca amb orelles, per llegir, llegir i llegir.
Llegir Una simfonia inacabada (El Cercle de Viena) de mestre K. P. Kavafis. Trenta-quatre poesies en esbós traduïdes i comentades per l´amic hel·lenista i mestre del grec modern i la literatura neogrega de la Universitat de Barcelona, el sensible i desaparegut massa jove, Alexis Eudald Solà, que segueix la feina feta per mestre Carles Riba. Llegir El arte de caminar (Universidad Nacional Autònoma de México). Dos petits i deliciosos textos, "Dar un paseo" de William Hazlitt i "Excursiones a pie" de Robert Louis Stevenson. Dos anglesos del XIX, savis, excèntrics i amadors de les passejades, que enamoren. Dues minúscules guies d´altíssima densitat literària per als amadors del caminar.
M´agrada perquè a la contracoberta d´aquest volum menut i delicat d´una impressió acuradíssima hi ha una frase que també podria ser un leitmotiv de Bellver: Lee este libro: puede cambiar tu vida.
Sí, Lector d´aquests vint anys, un llibre et pot canviar la vida, et pot donar una vida més gustosa, et pot ensenyar coses de tu que no coneixies, et pot orientar, et pot il·lustrar, et pot divertir, et pot consolar, et pot fer volar per conèixer personatges, territoris i històries que no hauries imaginat mai. La lectura és una altra vida. Lector, ja ho saps, però convé repetir-ho per no oblidar-ho: la lectura és una vida altra. Eixamplaràs la teva vida i viuràs vides que mai no hauries cregut viure, sentir, somniar, imaginar.
La lectura t´allarga la vida i la fa plaent i deliciosa.
3
Cal llegir els clàssics: aquests llibres que no acaben de dir mai allò que han de dir. I avui, en un d´aquests temples de la literatura que són les llibreries (visquen els llibreters!) he trobat una joia que m´ha deixat bocabadat. 71 Poemas (Lumen), d´Emily Dickinson, en una edició i traducció d´una amiga i poeta que viu a Mallorca Nicole d´Amonville Alegría. Quin miracle aquest llibre en què tens el text de la Dickinson, escrit amb el seu anglès de Nova Anglaterra (escrit amb la seva llengua de poesia com ja deia el bon mestre Proust, tothom escriu en la seva llengua que és una llengua estrangera) i el text espanyol de Nicole d´Amonville, escrit amb la seva llengua de traductora tan fidel com creativa, tan literal com literària. I pots fruir dels originals dickinsonians i al costat d´unes versions amonvillesques que t´eixamplen el sentit, que el revelen, que l´enfosqueixen, que el fan brillar, en una paraula que el mouen amb la força d´una traductora excepcional. D´aquests setanta-un poemes n´hi ha set que són inèdits en castellà. Una delicadesa per a exquisits i profunds, per assaborir molta d´estona.
També he trobat un altre rar prodigi en una altra llibreria (de bell nou crid: Visquen els llibreters. Ells són els passadors de la droga literària!). Si els polítics sabessin que aquesta droga literària fa que la gent pensi per ella mateixa i tingui un pensament propi separat del ramat i la robotització, la prohibirien. Mirau com els grans dictadors han prohibit els llibres, els han cremat, han tancat les biblioteques i han perseguit els escriptors -i els persegueixen. Ara mateix el PEN català ha fet una crida a favor d´escriptors i periodistes detinguts i atacats a Xina, a Turquia, a Algèria, a Geòrgia, etc.-. Del 26 al 29 d´octubre a València, dins el premis de literatura Octubre, hi ha hagut un Congrés d´Escriptors Refugiats en què hi participaven escriptors perseguits en els seus països: Salem Zènia del Marroc, Juan Tomás Ávila Laurel de Guinea Ecuatorial, Iraki Kakabladze de Geòrgia, Anzhelina Polonskaya de Rússia, Jorge Galán d´El Salvador i el Kaissa Ould Braham d´Argèlia. Els dictadors tenen por de la llibertat que produeix l´escriptura. La literatura és una font de llibertats.
I he trobat un gran alliberador poeta: Les larmes (Bernard Grasset), de Pascal Quignard. Cada obra seva és com un aliment deliciós que dóna vida, un conjunt de planes fragmentades en què concentra tota casta de sabers que obren portes i finestres a móns inèdits, espirituals, entretinguts, fervents, enlairadors. Tant et pot escriure sobre santa Eulària com sobre les llàgrimes de Sar, una bruixa, tant et pot entretenir amb la derrota d´Abd ar Rahman el Ghafiki com profetitzar on comença Europa. És un mèdium, un bruixot, un encantador, un savi, un inventor, un enamorat, un guia, un orientador, un aventurer, breu, un escriptor.
I Bellver, cada setmana amb constància, amb generositat, amb entrega, amb alegria i amb joia dóna vuit planes de lletra viva que són comentaris, estudis, impressions, sedassades i discerniments sobre llibres i escriptors. Una festa de la saviesa i del coneixement.
4
Acció de gràcies. Don les gràcies primer de tot a Pedro Pablo Alonso que va ser el fundador de Bellver, que m´impulsà a escriure i que ha seguit sempre la vida d´aquest suplement perquè cresqués amb energia i molts de fruits. I don les gràcies també a Xisco Rotger que, amb una paciència de sant anacoreta de la cultura, m´empeny cada setmana a fer la meva secció "Plagueta de notes" com un sparring devot i fèrtil. Sense ell crec que la meitat dels meus textos no haurien arribat al DIARIO de MALLORCA. I aquest tampoc! Llarga vida i "Molts d´anys i bons" a Bellver! I gràcies, sobretot a tu, Lector dels mil i un sexes de l´esperit, per acompanyar aquest publicació excepcional. Llegir fa tornar guapos! No ho oblidem mai!
