Músic majúscul i en majúscula. Francisco Asenjo Barbieri fou un músic de cap a peus. Conreà gairebé totes les formes musicals, i no només pel que fa a la composició (és autor fins i tot d'un himne, Visca la Pau amb text d'Apel·les Mestres i d'un motet, Versa est Luctum) sinó també pel que fa a la investigació musicològica, la divulgació i la pedagogia? En una paraula, Barbieri és un Músic integral. Però el seu nom va lligat al de la Sarsuela. Alguns dels seus títols l'han convertit en un dels grans del gènere. Pan y toros, Jugar con fuego (que es pogué veure a Palma fa uns anys en una producció vinguda de Madrid i que dirigí Lluís Remartínez) i El Barberillo de Lavapiés, són els seus títols estrella, les produccions dels quals es renoven i s'actualitzen.
Precisament avui, el Teatre Principal de Palma (20h) enceta un llarg cap de semana amb una producció pròpia d'aquest darrer títol, amb una escenografia que signen Juan Antonio Álvarez i Clara González Barros, un vestuari de Maria Miró i una direcció escènica de Pablo López. La part musical tendrà l'acompanyament de la Simfònica i comptarà amb veus com les de Manel Esteve, un baríton solvent que alterna sarsuela i òpera (el juny de l'any vinent cantarà Carmen a Menorca), la soprano Lola Casariego, a qui tant li van els papers de Micaela de Carmen com la Comtessa de Les Noces de Fígaro, Natalia Salom, Gabriel Blanco i Pablo López entre d'altres, així com el Cor del Teatre i la Rondalla Bellver, tots dirigits per Andrés Salado, un director fa poc promesa i avui realitat. La historia d'El Barberillo de Lavapiés, a mig camí entre la comicitat i la intriga política, amb la cort de Carles III com a fons polític, està plena de moments musicals atractius i ben construits. La primera aportació musical de Paloma, les Seguidillas Manchegas, el dúo de Paloma i el Barberillo són brillants, molt melòdics i efectistes. I no són els únics, tota la sarsuela és inspirada. Barbieri, ho repetim, és un músic gran.
