No sé si eren mostres de condol o d'ànim, les que va rebre Vázquez d'algun jugador i de l'entrenador del Lugo. Ni la derrota d'ahir a Galícia, fins i tot amb el parcial d'un a un, ni la perspectiva del joc ni del rendiment de l'equip no varen mostrar indicis de canviar en cap moment. Quan el tècnic del rival lloa la trajectòria, categoria i el nivell del Mallorca, l'equip illenc sempre acaba perdent. Tota la temporada ha estat així i sembla que hi acabarà. Aquest grup de jugadors no té ni un bri de reacció en cap camp. Ni quan guanya, ni quan empata i, no en parlem, quan perd. No té sang. No deduïm cap patró de joc, estructura d'equip i sembla que cadascú vagi a la seva. Veure la insuportable solitud d'Ortuño, allà d'alt perdut i sense rebre una pilota en condicions, desespera a qualsevol. Vázquez diu que hauran/haurem de patir fins al final, però, si continuen així, ja podria ser que el patiment acabàs més aviat que no en fan comptes, perquè això fa tuf de Segona B. Per si no tenien la Seu plena d'ous: la pròxima jornada, a Son Moix, els reptarà l'Alabès.
