Dia 15 aquest diari publicava un article de l'amic Guillem Morro contestant a un altre de Bartomeu Bestard sobre la Guerra de Successió on criticava alguns mites. Al segle XIX els romàntics s'inventaren una sèrie de mites i tòpics que avui no sosté cap historiador modernista (Morro no ho és, és mediavalista) però que encara repeteix molta gent. Alguns d'aquests mites els vaig denunciar al meu llibre Mites i tòpics de la historia d'Espanya i de Mallorca (2010). Joaquim Albareda va dir (al Club DM) que en la commemoració oficial del tricentari ha primat l'agenda política i hi ha hagut una idealització de la situació anterior, i a un llibre havia dit el 1993 que cal fugir de l'anacronisme de projectar concepcions i vivències recents sobre un passat llunyà i idealitzat sobre la realitat present, massa sovint s'ha idealitzat des d'angles d'idealització i de mitificació. Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica. Un dia que sopava a Cagliari amb en García Cárcel (catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona) me deia que és molt difícil canviar la mentalitat de la gent i enfrontar-se als mites que creuen, que val més deixar-ho córrer, però recentment ha dit: "Em produeix un rebuig enorme la interpretació de la Guerra de Successió en termes d'Espanya contra Catalunya. És fals i maniqueu". El britànic John M. Elliott (el gran historiador de la revolta catalana de 1640) feu amistat amb Vicens Vives i acordaren desmitificar la història romàntica de Catalunya, però Vicens morí el 1960 i no es va fer. Elliott ha dit recentment que l'historiador s'ha de mullar per desmitificar, no tothom s'atreveix a fer-ho. Henry Kamen acaba de publicar un llibre desmuntat alguns mites. Na Núria Sales (autora de la part de moderna de la Història de Catalunya de Pierre Vilar d'Edicions 62) s'ha atrevit a defensar els botiflers catalans enfront dels mites (editorial Rafel Dalmau) i ha estudiat els epitafis de les tombes i ha vist que els austriacistes els tenen en castellà i els borbònics en català.
Molta gent creu que la Nova Planta imposà el castellà quan aquesta no té cap disposició lingüística. Si aneu a un arxiu veureu que tota la documentació oficial està en català fins el 1768. L'única excepció són les sentències de la Reial Audiència que abans es feien en llatí i s'ordena que després del procés, que es feia en català, els relators les han de traduir al castellà en lloc del llatí. Felip V no tenia cap interès en la llengua castellana, no la va aprendre mai, ell sols parlava francès, ja hi havia traductors. En canvi, l'arxiduc Carles parlava castellà i aquesta serà la llengua de la seva cort a Barcelona quan s'intitulava Carles III. Quan Mallorca és austriacista envia a Barcelona al marqués de la Torre, senyor del Fangar, que fa un discurs en castellà i a més escrivia sempre en castellà, tan les cartes al seu germà, com els altres austriacistes. Els virreis austriacistes a Mallorca, que eren catalans, envien escrits en castellà al Gran i General Consell. A l'arxiu de Viena he vist les memòries dels austriacistes catalans que s'exiliaren i estan en castellà. És curiós que quan Catalunya s'ha separat de la monarquia hispànica la llengua emprada a les instàncies superiors ha estat la castellana. Durant la revolta catalana de 1640, la mal anomenada guerra dels segadors, Catalunya passa a dependre de França i hi haurà un virrei francès, aquest no entenia el català i sí el castellà, els catalans no entenien el francès, per això les reunions oficials es fan en castellà. Durant la guerra del francès, el 1812, Napoleó annexionà Catalunya a França, davant les protestes de Josep I, i es proposà traduir el còdex napoleònic al català, els juristes catalans s'hi oposen i voten a favor del castellà en lloc del català, diuen que és la llengua de cultura, dels espectacles, dels missers i clergues. Ja abans, Capmany, de família austriacista, havia dit que el català era una llengua inútil per la república de les lletres. Quan Menorca és britànica la llengua en que s'entenen els anglesos i els menorquins serà la castellana No se com encara s'atribueix a Felip V la imposició del castellà, tòpic que ja desmunta Rovira i Virgili. La imposició és més tardana, de 1768 quan Carles III ordenà fer en castellà les sentències dels tribunals i l'ensenyança de primeres lletres. Els protocols notarials es seguiran fent en català fins el 1862.
N'hi ha que han parlat de pèrdua de sobirania però aquesta la tenia el rei, no el poble. L'absolutisme és anterior a la mort de Carles II. Els reis no sempre respectaven les franqueses i privilegis que havien jurat. Les institucions que desapareixen amb la Nova Planta com la Generalitat no eren democràtiques, eren oligàrquiques. A Mallorca no hi havia Corts, el Gran i General Consell podia proposar lleis però no aprovaven res, el virrei legislava amb pregons. Suposar que un francès seria absolutista i un austríac no, no té cap ni peus. La monarquia austríaca era la més absolutista d'Europa (junt amb la rusa) fins a la primera guerra mundial i no va abolir el feudalisme fins el 1848. L'arxiduc va prometre respectar les Constitucions però en el sistema de sac i sort es reservà el dret a inspeccionar els sacs i modificar els noms. Ja ho havia fet Ferran el Catòlic a València i ho feien els virreis a Mallorca.
Ni ha que parlen de la imposició de les lleis castellanes amb la Nova Planta, això fou a València però no a Mallorca ni a Catalunya.
(*) Doctor en Història
