MANEL SUÁREZ SALVÀ (*)
Des de fa unes setmanes, alguns col.lectius de Mallorca fan sentir la seva veu per defensar el manteniment del monòlit de sa Feixina per motius patrimonials. Fins i tot, n´hi ha alguns que, quan en parlen, justifiquen la seva posició argumentant que els monuments han d´estar per sobre de les ideologies.
Les ideologies... Segurament, en aquests moments, no és un comentari gratuït. És dolent tenir una ideologia? Hi ha alguna persona que no tengui una ideologia? Tots aquests que diuen que no s´han de mesclar les coses, no estant fent servir la seva ideologia per defensar les seves tesis? Personalment, penso que el mateix fet de pensar significa posicionar-se i, quan ens posicionem, ho fem per defensar unes idees determinades, unes concepcions determinades entorn de la societat, d´un carrer o d´un monòlit.
Segons el Diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans, un monument, en qualsevol de les seves accepcions, és una "Obra edificada per perpetuar el record d´una persona o d´una cosa memorables o Edifici notable, per motius històrics o artístics". Òbviament, qualsevol de les dues definicions es relaciona directament amb la construcció de la qual estic parlant. La primera perquè vol perpetuar el record d´una infàmia i la segona perquè es refereix a recordar una guerra.
Davant "obres artístiques" com aquesta, amb tot el seu significat, és ben veritat que, per posicionar-se, cal emprar arguments absolutament ideològics, tan simples com la confrontació entre democràcia i totalitarisme. El "Baleares" ens recorda, cada dia, amb el seu símbol, amb el seu simbolisme, amb les seves paraules, el triomf de la violència per sobre d´un sistema democràtic, la perpetuació d´una dictadura per sobre dels interessos col.lectius. Aquí està el posicionament ideològic.
Però, jo no volia parlar de les pedres, sinó de les persones. mentre alguns estan intentant protegir les pedres, d´altres han impedit que es recuperi la memòria o, el que és el mateix, que moltes famílies de Mallorca puguin recuperar les restes d´aquell pare o d´aquell padrí que, un dia, els va ser robat, i posteriorment assassinat precisament a mans dels qui estan perpetuats al monòlit de sa Feixina.
Una jutgessa i un fiscal de Palma han impedit que pugui obrir-se la fossa comuna de Calvià amb desenes d´arguments "legals" però cap d´humanitari. Quin mal hi ha en recuperar el cos d´una persona que va ser assassinada? Per què no poden obrir la fossa, treure´n els cossos i retornar-los a les seves famílies? Per què la justícia mallorquina ho impedeix?
No ho sé, i la veritat és que és molt mal de saber. La fàcil argumentació legal, que dóna seguretat a la inseguretat, serveix per argumentar, però no per defensar, serveix per perpetuar, no per recuperar, serveix per condemnar, una vegada més, a l´oblit, a la terra que tot ho amaga, a la ignomínia de la pluja damunt els ossos. Ells varen ser uns valents que no perderen mai la seva dignitat. Dels qui els haurien de defensar no en puc dir el mateix.
I mentre això passa, les pedres continuaran presidint el record de la infàmia.
Per cert, ho he de dir, em crida poderosament l´atenció el silenci, una vegada més el silenci, o la indiferència de tots aquells que alçaren les seves veus contra la petició de Memòria de Mallorca per tomar el monòlit de sa Feixina, alguns d´ells des del còmode pedestal de la intel.lectualitat, i ara, que les persones els necessiten, callen. Es veu que s´estimen més les pedres que la memòria. Com diu una bona amiga meva, aquests mallorquins no es mereixen el record i els valors que ens passaren totes aquelles persones víctimes de la intolerància i el totalitarisme que feren de la defensa de la democràcia el seu ideal de vida. Qüestions d´ideologies.
Les pedres callen, però els morts ploren.
(*) Vicepresident de Memòria
de Mallorca
