CALENDARI SENSE FULLS. El temps va més aviat que la meva capacitat per comprar calendaris. Sí, només tenc el calendari informatiu i ben ple de savieses de l'Obra Cultural Balear dedicat a aquesta amiga estimada i sàvia donota Aina Moll Marquès. M'encanta perquè durant aquest Vintvint la seva figura m'acompanyarà mes darrere mes com una ombra protectora i estimuladora -dues qualitats meravelloses de n'Aina- i també m'ajudarà a no oblidar-la. Recoman aquest calendari a totes les persones que estimen la llengua i la cultura catalanes perquè no és gens fàcil, dins l'oferta de les llibreries i gran magatzems, trobar calendaris en català. He demanat a un proveïdor de Catalunya que m'aconsegueix el paquet de Finocam en català que no he pogut trobar enlloc de Palma. De totes maneres aquesta setmana he decidit fer una volta per llibreries diverses per veure si tenc sort i puc aconseguir algun calendari que s'avengui amb els meus desigs.
Necessit en aquest estudi on faig gran part de vida un parell de calendaris que des de diferents llocs em recordin el nom de cada dia. Un de taula que em vaig comprar a Portabello Road de Londres d'una antiga oficina em fa molta de companyia. És un calendari etern perquè té tres rodets: en un hi ha els dies, a l'altre el nom de cada dia i a l'altre el nom de cada mes. Aquest si que el tenc ben a la vista perquè cada matí faig voltar el temps entre les meves mans fins que em diu amb exactitud dins quina duració som.
MENNA ELFYN: UNA POETA GAL·LESA. La vaig trobar per un atzar (que no existeix a l'atzar). Una amiga, que coneixia a la seva traductora catalana Sílvia Aymerich-Lemos, em va passar en versió bilingüe gal·lès-català el llibre de poemes Murmur (Cyfnewidfa Lên Cymru / Wales Literature Exchange) i vaig quedar seduït i fascinat pels seus versos i també per la història personal de la poeta. Crec que em va impressionar la dedicatòria del llibre: "Als presos polítics catalans i als d'arreu; als d'avui i als del passat." I vaig començar a assaborir els versos de Menna i una correntia de complicitat verbal, metafòrica i musical em va fer sentir aquells calfreds a l'espinada que em diuen que l'obra literària que llegesc és bona de bon de veres. Hi ha un conjunt de catorze poemes dedicats a la darrere princesa de Gal·les, Catrin Glyndwr, empresonada el 1409 amb els seus tres fills com a hostatge a la Torre de Londres on moriren misteriosament quatre anys després. Això fa sis segles però la lucidesa i la sensibilitat dels poemes que reflecteixen la seva vida de presonera en què va haver de suportar la riota dels necis, dels toixos purulents i dels llenguallargs em varen fer pensar amb el sofriment dels nostres presos polítics actuals tancats a la presó. Elfyn també va ser empresonada dos cops per participar en una campanya pacífica en favor de la llengua gal·lesa. Va néixer al País de Gal·les el 1952. Ha fet tota la seva obra en gal·lès. Poeta, dramaturga, columnista i editora. Elfyn ha publicat catorze llibres de poemes i una dotzena més de llibres infantils i antologies. També ha escrit vuit obres de teatre per a l'escenari, sis obres de ràdio per a la BBC i dues obres de teatre i diversos documentals per a televisió. Murmur, publicat per Bloodaxe Books l'any 2012, fou seleccionat com a "traducció recomanada" per la Poetry Book Society. Ha guanyat nombrosos premis per la seva obra, inclòs un premi d'Arts creatives per un llibre sobre la son. És columnista del Western Mail des de 1994. Quan Elfyn va publicar els seus poemes bilingües seleccionats Eucalyptus (1995) i Cell Angel (1996), va ser descrita com "el primer poeta gal·lès en 1500 anys que ha fet conèixer la seva obra fora de Gal·les". La seva obra ha estat traduïda a divuit idiomes, entre ells el català, l'italià, l'espanyol, el portuguès i el lituà. És catedràtica i directora de programes del màster d'escriptura creativa a la Universitat de Gal·les Trinity Saint David. És la presidenta honorària del Pen Club del País de Gal·les. Elfyn viu a Llandysul.
Sílvia Aymerich-Lemos en un bellíssim i instructiu epíleg diu entre d'altres coses: "M'hi vaig capbussar amb passió, començant per la lectura de l'exquisida versió anglesa, sense poder, tanmateix, limitar-m'hi. El text gal·lès encarat em picava l'ullet, interpel·lant-me amb insistència. M'imagino que els deu haver passat també a traductor(e)s a d'altres llengües, però, per a mi tenia un component personal afegit. M'ho suggeria una autora gal·lesa que m'encantava, m'hi impulsava una acadèmica ascendència irlandesa de primer ordre, i les meves arrels maternes gallegues no podien sinó vibrar amb aquella potent embranzida cèltica." I afegeix: "Menna m'ha ajudat molt. Li enviava moltes preguntes força sovint. Vaig utilitzar diversos diccionaris i vaig intentar aprendre l'idioma volia conèixer les paraules exactes en gal·lès i què significaven i quina era la història i la història que hi ha al darrere de cada paraula. Menna em va ser molt útil. Em donava ales, i per a un traductor i un poeta és molt important tenir ales en traduir un altre poeta." He convidat a Menna Elfyn a participar en el XXII Festival de Poesia de la Mediterrània. Cal llegir-la a poc a poc i rellegir-la.
