CAP D'ANY. Encara som com un nin petit que quan arriben aquestes dates escriu en una plagueta íntima els seus propòsits, els seus projectes, els seus desitjos personals i intransferibles per fer d'una manera voluntariosa i disciplinada l'any nou. Crec que aquest fet tan elemental i un poc tòpic, que m'ensenyaren d'una forma ben viva els meus mestres d'escola, m'ajuda a aquest diàleg continu que ha de tenir cada individu amb si mateix si vol conservar el cap clar, conèixer-se un poc, responsabilitzar-se un molt i posar un poc d'ordre en el fogall moral propi.
Cal que ens conciliem amb nosaltres mateixos i que la nostra vida interior, a imatge del nostre jo moral, no ens resulti estranya, desconeguda o enutjosa. Ens cal lucidesa i serenitat, dues virtuts que podem esmolar en aquests temps de canvi simbòlic de temps, d'any. Cal que aprenguem a estar sols amb nosaltres mateixos. Cada dia cal prendre a viure l'art de la solitud.
EL POETA RESPIRA RÍTMICAMENT. Això ho deia el mestre Paul Valery i ho he pogut comprovar en poetes amics com el polonès Adam Zagajewski. Enguany m'ha sabut un greuer que l'Acadèmia Sueca del Nobel oblidi un nobelable des de fa anys, Adam Zagajewski, i hagi premiat una novel·lista polonesa, Olga Tokarczuk, que per la seva edat hauria pogut guanyar d'aquí un parell d'anys. Però l'Acadèmia Sueca va de roca batuda amb corrupcions i escàndols i no sempre premia els millors escriptors del món.
Bé. L'amic i mestre Zagajewski és avui un dels poetes vius més bons del món i tenc una alegria de no dir perquè els excel·lents traductors, Anna Rubió i Jerzy Slawormirski, acaben de fer viatjar al castellà el llibre Una leve exageración (Acantilado), que es l'obra que em fa molta de companyia aquestes darreres hores de MMXIX. No és un llibre de poemes, sinó 345 planes de dietari personal, de text autobiogràfic amb una prosa amarada d'un ritme subtil que ens duu dins una navegació plena de ventures i aventures pels camins del descobriment de la història personal i íntima de Zagajewski. Llegesc a poc a poc les planes plenes de paraules alades perquè voldria que la lectura i la contarella no s'acabassin mai. M'agrada un fet senzill, no hi ha ordre cronològic per la qual cosa podem passar de la deportació de la família d'Adam després de l'ocupació de Polònia a una nota sobre el bé i la bondat, del funeral del gran poeta Joseph Brodsky a Venècia a una impressió de joia extraordinària de la veu de Billie Holiday en un bar de París on es trobava amb Tzvetan Todorov i C. K. Williams organitzant un encontre d'escriptors. Aquesta prosa rítmica zagajewskiana que els traductors han sabut fer viatjar a l'espanyol m'acarona sempre seguit. Transcriuré una nota que m'ha impressionat i que dona títol a l'obra.
Escolta, Lector curiós i amic, aquests mots inspirats: "UNA LEVE EXAGERACIÓN: de hecho, es una buena definición de la poesia. Una definición perfecta para los días fríos y nublados que despuntan tarde y hacen vanas promeses de sol. La poesia es una leve exageración mientras no hagamos de ella nuestro hogar, porque entonces se vuelve realidad. Y luego, cuando la abandonamos —porque nadie puede morar en ella siemepre—, vuelve a ser una leve exageración."No eés una meravella.
Llibre per llegir a poc a poc (Ja ho he dit però ho repetesc. Cal trobar la velocitat de lectura de cada llibre si el volem gaudir de bon de veres!) i amb el desordre d'entrar-hi per allà on ens faci més gola: per un titular que ens cridi l'atenció perquè ens conta un fet de la Segona Guerra Mundial o per allà on hi ha un bellíssima digressió sobre la música en què parla de la potència material dels instruments i de la primera part de la Simfonia núm. 3 d'Henryk Górecki. No dubt en recomanar Una leve exageración com a el primer llibre de capçalera de l'any vintvint per a lectors sensibles de bon de veres.
UNA RARESA EXTRAORDINÀRIA. Aquest llibre me'l va recomanar Glòria Forteza-Rey, una amiga llibrera magnífica, i em va dir que estava segura que s'avendria amb el meu estat d'ànim. (Comprau els llibres a llibreries de barri, a comerços de proximitat!!!) Ho va encertar de totes totes. Otra vida por vivir (Galàxia Gutenberg) de Theodor Kallifatides és una petita obra mestra. Qui és aquest Theodor? Va néixer a Grècia l'any 1938, va migrar a suècia el 1964 i allà va començar la seva carrera literària amb més de quaranta llibres de ficció, assaig i poesia traduïts a molts d'idiomes. Ha traduït del suec al grec autors tan diversos com Strindberg i Bergman i del grec al suec Ritsos o Theodorakis. Viu a Suècia. I als 77 anys té un bloqueig d'escriptor, ven el seu estudi d'Estocolm i viatja a Grècia per trobar la gràcia del llenguatge i tornar escriure. En les cent cinquanta pàgines d'aquest llibre ens conta un poc de tot això amb una veu que en entendreix, ens agombola, ens fa veure com cal viure l'envelliment i el dia a dia de les coses. I també és una veu crítica que mira aquesta Europa nostra desgavellada, plena de brexits i d'extremes dretes, amb migrants abandonats i ofegats a les fronteres de la Mediterrània i intoleràncies religioses i econòmiques. És vertaderament una meditació fonda, senzilla, estremidora i molt càlida la de la veu de Theodor quan ens diu la seva en una primera persona tan confidencial com confiada. Un altre llibre de capçalera per a aquest vintvint que desig ple de propòsits, de salut, de llibres i de lluita per la bondat i la gràcia.
