De tant en tant, jo, com molta gent, em deman com serà Mallorca d'aquí cinquanta o setanta-cinc anys. Que el ritme d'activitat actual és insostenible és una veritat com un temple. Carreteres i autovies que no deixen d'ampliar-se; muntanyes i santuaris plens de torres possiblement cancerígenes; construcció constant, imparable; apartaments de lloguer turístic a qualsevol indret; antigues possessions reconvertides en espais de lloguer turístic per a raves estivals i festes tecno. Que aquest suposat progrés és excessiu també és un tòpic, però a mi no em costaria gens tornar un poc enrere. Al cap i a la fi, jo vaig néixer quan a Mallorca ens dutxàvem solament una vegada per setmana i ningú no anava brut.
El Sud de França, com Mallorca, és una terra beneïda per la bellesa natural, un clima idoni i una gastronomia òptima. Mallorca no li queda darrere, francament. Una gran diferència, però, és que a pesar de la gran massificació de la costa de la Mediterrània francesa, la cultura i més concretament les arts plàstiques tenen una presència molt important. Ja se sap que tots els pintors del segle XX es van establir al Sud de France. Quants de museus Picasso hi ha? Molts, probablement tres o més (a part del de París, Barcelona i Málaga). I de Matisse? També un parell, destacant, sobretot el de Niça (la seva casa i estudi), ciutat que també compta amb un museu dedicat a Chagall. Cézanne també té una atelier reconvertit ara en museu i casa d'artista. I a la bufona Arles, no es pot donar una passa sense veure el nom d'un pintor holandès, un tal Van Gogh. Per aquelles contrades també, l'antic Palau Episcopal d'Albi, Palais Berbie, construït en el s. XIII, ara acull el magnífic Musée Toulouse-Lautrec.
En els darrers anys, aquest conjunt de regions (Côte d'Azur, Occitània, i la Provença, entre altres) han continuat aquesta tradició de fomentar les arts plàstiques. Hi ha una gran diferència, però, entre el segle XX i el XXI. En el segle passat els protagonistes eren els artistes i ara ho són els col·leccionistes i galeristes, els seus mecenes. En els anys seixanta es va establir a Saint-Paul de Vence la Fondation Maeght. Amb un edifici de Josep Lluís Sert i un "laberint" al jardí creat per Miró, la Maeght és un dels centres culturals més importants de la regió i ara mateix té muntada, entre altres coses, una exposició del pintor català. A Avinyó, a més a més, fa pocs anys es va inaugurar la Collection Lambert, una museu que mostra les obres que el galerista Ivon Lambert ha anat acumulant durant anys. La família Rothschild també mostra la seva col·lecció a la Villa et Jardins Ephrussi al pintoresc poblet d'Eze.
Recentment una nova generació de mèdicis relativament joves i aparentment amb les butxaques foradades també han establert les seves respectives fundacions i museus en aquesta mateixa regió. A la curiosa i petita illa de Porquerolles s'hi troba la Fondation Carmignac amb obres de Warhol, Basquiat i una presència molt notòria de Miquel Barceló. Maja Hoffman, generosa hereva d'una fortuna amb clares tendències filantròpiques (son pare va ser un proto-ecologista) ha fundat la LUMA Foundation. La seu a Arles, amb edifici de F. Gehry, intenta ser més un centre cultural que un museu, un espai per a pensadors, artistes i científics per debatre qüestions d'actualitat. En tot cas, entre tots els nous col·leccionistes de la regió probablement el més extravagant sigui Paddy McKillen, empresari del turisme de luxe, que ha creat el Château La Coste un campus que mescla un hotel de luxe, amb bodegues del propi vi, un conjunt d'edificis dissenyats per reconeguts arquitectes (Tadao Ando, Renzo Piano, F. Gehry, J. Nouvel i molts altres) i la mostra permanentment de nombrosos artistes (Louise Bourgeois, Ai Wei, Richard Serra i molts altres més).
I això just són fites relacionades amb les arts plàstiques, però és un fet fefaent que el mateix llustre cultural es manifesta en les rutes del vi i la gastronomia, en la música clàssica i el jazz i en els nombrosos estivals d'arts escèniques i literaris. Apostant per la cultura, el Sud de França ha sabut combinar l'art i el turisme, la massificació amb els redols de relativa pau, el consumism amb l'espiritualitat i l'ecologisme. La pregunta aleshores és: ¿en sabrem per aquí?
