Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música

The Dark Side of the Moon. La cara oculta de la ment

No oblidaré mai el concert del 27 de juliol del 1994 a l'estadi olímpic de Barcelona, dins la gira 'The Division Bell'

The Dark Side of the Moon. La cara oculta de la ment

Les nits a la fresca de l'estiu fan més fàcil quedar-se embambat mirant la lluna. Des de petits sabem que la lluna ens mostra sempre la mateixa cara, i per tant, n'amaga una altra. Tot allò amagat té, per desconegut, un aire misteriós que motiva més a tot aquell que sigui curiós, a descobrir-ho. Si a tot això hi afegeixes una imatge meravellosament atractiva, comences bé per triomfar. És el cas de The Dark Side of the Moon, la gran obra de Pink Floyd.

No és fàcil dir quan es va crear aquest impressionant àlbum. Oficialment llançat al març de 1973, i començat a enregistrar en el maig de 1972, és conseqüència d'enregistraments i creacions confeccionades amb anterioritat. Va ser interpretat en directe abans de ser enregistrat, a la gira que va dur el mateix nom. La idea bàsica de Waters: un disc que parlàs de les coses que poden fer tornar boja la gent, bàsicament la por a volar, l'avarícia i els doblers, l'envelliment i la mort, i la malaltia mental. És a dir, el costat fosc no de la lluna, sinó de la ment de cada un de nosaltres.

Agafà forma d'àlbum als famosos estudis Abbey Road de Londres, rodejat també de casualitats i llegendes. Primer, perquè l'enregistrament es va dur a terme quasi bé un any després de que començàs a ser interpretat en directe, la qual cosa els va permetre fer un producte final molt treballat i molt ben encaixat amb el públic fidel al grup. Hi podem afegir la llegenda que diu que per al seu enregistrament s'empraren cintes magnètiques emprades prèviament amb els Beatles. La casualitat apareix en haver-hi en el mateix estudi de gravació Paul McCartney enregistrant Red Rose Speedway, i que l'enginyer de so dels dos àlbums fou ni més ni manco que Alan Parsons.

No oblidaré mai el concert del 27 de juliol del 1994 a l'estadi olímpic de Barcelona, dins la gira 'The Division Bell'. Vint-i-cinc anys després encara no he vist cap altre concert que faci a prop d'aquell. Pink Floyd, com els grans de la música, creix en directe i es fa immens. D'aquella gira en sortí un àlbum doble, Pulse, on hi trobareu temes en directe de The Dark Side of the Moon. Quedau-vos amb els que més vos agradin.

Compartir el artículo

stats