Lloc. El lloc des del qual vàrem poder contemplar una posta de sol de pel·lícula fou el jardí dels Banys de Sa Font Santa, a mig camí entre Campos i la Colònia de Sant Jordi. Des d'aquest espai, fa uns anys renovat, es pot contemplar una imatge de postal: una posta de sol, llunyana, però vermellosa, emboirada per una calitja estival que encara li dóna un to més melancòlic, com ha de ser una posta de sol. No hi ha crepuscle sense melanconia.
Pintures, dibuixos i escultures. En aquest espai de la família Morell i sota el qual hi corren aigües termals, reconvertit en una hotel de qualitat, hi exposa, fins a finals d'octubre Josep Antoni Mendiola. Dibuixos, pintures i escultures, tot en forma de persones anònimes que semblen contemplar en lloc de ser contemplades. A la inauguració, el passat divendres, improvisades tertúlies cercant la fresca: Miquel Roca, Rafel Gallego, Biel Amer, Tino Alomar, Lluís Morell, Andreu Manresa, Ferran Merino i molts d'altres, la conversa amb els quals és sempre profitosa. I acab amb una recomanació: anau-hi, l'entorn i l'art valen la pena.
