Rememorar la veu d'un poeta en format visual, és a dir, en forma d'exposició, és sempre una experiència difícil de resultats imprevisibles. És el cas de què parlam, perquè Andreu Vidal pren volada a l'exposició que el Centre Cultural La Misericòrdia li ha dedicat. No debades és un poeta molt visual. Andreu Vidal, en la seva curta vida -1959-1998- va tenir una trajectòria creativa plena i polifacètica.
Així, la mostra ha fet un recorregut per totes les seves formes d'expressió, en un muntatge que s'agraeix per la varietat, la diversitat d'espais i d'usos en què s'exhibeixen, és clar, els seus poemes, però també les seves il·lustracions, dibuixos i collages a més de les fotografies. Magdalena Aguiló fou la comissària del projecte, al qual s'ha entregat amb escreix.
Queda palesa la trajectòria creativa del poeta Andreu Vidal, però també d'un grup quasi generacional que desprèn la necessitat de renovació d'un entorn cultural estret i greument ferit, com diran ells mateixos. Ho fan referint-se a la publicació de la col·lecció de poesia Tafal que s'inicia l'1977 amb direcció conjunta entre Andreu Vidal i Angel Terron just després de la publicació d'Iniciació a la química d'aquest. Només és un projecte del que es mostra, conseqüència de la desaparició d'altres publicacions periòdiques de curta vida com La Musa Decapitada o Blanc d'ou, i que sorgeix de la necessitat d'un grup de joves que, com Vidal, tenen fervoroses inquietuds culturals. Parlam del Taller Llunàtics, dels inicis de Miquel Barceló...
L'exposició ha ocupat les tres plantes del Centre de Cultura La Misericòrdia i de forma generosa ens proposa espais personals i vitals per entendre l'evolució poètica i creativa d'Andreu Vidal. Del seu racó de treball als llocs de trobada amb la colla que són tot un homenatge al Terreno i a l'entorn de marxa de Gomila que ha desaparegut, com ara la Cantina Paris-Texas. Un món que aquells joves dels anys setanta varen haver d'inventar fent propostes agosarades i reivindicatives. Poesia, collage, fotomuntatge, poesies visuals fetes amb lletres, tinta, colors, papers, però també amb objectes i, finalment, amb la inclusió de la música.
"Tota la nostra vida / no és sinó l'oblit d'una imatge" (de Lisèrgia), dirà Andreu Vidal, prolífic creador d'un univers personal que lliura "estranya guerra / la d'aquell que batalla solitari, / sense exèrcit ni amic, sense recer" (de Nigromant). Un ésser a manera d'aquell animal que no existeix -nigromant- o del misàntrop que viu al no-res en l'inframón, que es desfà a ell mateix en els seus dobles, contactant amb la mecànica celeste de Mary Shelley o amb la poesia universal d'autors com Rilke (Herbsgttag).
Tot el seu univers, el sentit i el creat, a més del compartit amb els seus companys de curolles, és el que la recerca de Magdalena Aguiló ha aconseguit recrear a l'espai de La Misericòrdia. Una exposició plena de lletres i lectures poètiques visuals, però també de les veus i sons que l'acompanyaren, ja que s'han organitzat al seu voltant lectures i encontres poètics a més de visites per aquest recorregut vital i creatiu que clouran amb una trobada d'amics i lectors de la seva poesia, la millor manera de mantenir viu l'esperit d'Andreu Vidal i de tot un grapat de joves que tenien necessitat de dir la seva aquells anys difícils.
