He comes l'error de llegir el llibre massa aviat. Tot just tancar la p. 197 penso: "L'he de tornar a llegir a poc a poc, el vull disfrutar i assaborir a l'estiu, voltada dels meus cossiols i asseguda al balancí.
No vull caure dins el tòpic de fer un petit resum de l'argument però, per no confondre al lector cal dir que "Oriente", no es una novella d'amor, és amb paraules de l'autor un llibre "sobre l'amor" és un TRACTAT sobre l'amor, un tractat amb majúscules: l'amor en estat pur, l'amor subtil, l'amor amb l'elegància, el refinament i l'aroma d'Orient.
A una entrevista l'autor diu "Quería hablar del amor sin Tinder, volver a su esencia".
M'agrada la proposta!!!
Confesso pertànyer al món clàssic, al món d'una bona conversa, al món del cara a cara, en definitiva a l'avui estrany món sense massa feeling per les xarxes socials ni l'exposició pública de la roba estesa. A les xarxes socials l'amor deixa de tenir alguns dels seus components bàsics: la clandestinitat, la privacitat, l'exclusivitat, la màgia, el gest, el frec, el tacte, el gemec, la paraula i sobre tot , la mirada.
Vull seguir mirant uns ulls molt primer que la pantalla de qualsevol aparell electrònic.
El llibre conté moltes referències a d'altres personatges i situacions clàssiques que han fet de la seducció un camí per arribar a la pràctica amatòria i també un grapat de frases impactants que reclamen subratllar, aturar i alenar.
Trobo de gran seny la reflexió que fa Llop de que a la maduresa es pot parlar millor sobre l'amor ( millor quasi de tot diria jo) malgrat no poder garantir ser un mai un entès en la matèria; i es que en l'amor, un sempre ha d'ésser aprenent en permanent estat de pràctiques.
A la contraportada del llibre trobam un ventall d'elogis que la crítica ha fet del llibre . La que més puc compartir es la de «José Carlos Llop es un escriptor sutil y profundo. Es un mago».
A mesura que vaig llegit em ve al cap un pensament recurrent....Escriure bé és molt més que una important inversió de temps i feina: és saber trobar el mot just, saber intercalar els tan imprescindibles silencis, és saber sacsejar l'ànima, es saber moure i commoure, es saber seduir, es l'art de saber enamorar fent màgia amb les paraules.
"Lo que Tú desees he de ser porque sólo en el deseo estoy viva"
