Gonzalo Maier (Talcahuano, 1981) és un contador d'històries que ens atrapa, un home sense estratègies per agradar, no té en compte, abans de dir, que és allò que els altres volen escoltar.
Cada mot és necessari, els fulls han passat pel sedàs del temps, ens parla de "la ética del libro breve" un respecte al lector, només li fa arribar l'essència. Seria un plaer llegir en veu alta, sentint una presència per compartir l´admiració, per interrompre la lectura i divagar, l'autor ens ho permet, ens podem prendre totes les llicències.
"No dejar que la realidad te determine" ens diu Gonzalo Maier.
Coneixem a Moraga un vidu que veu el món des de la província, amb les fantasies a les que porta l´aïllament. Som a principis del anys noranta a Punta Arenas "el feroz invierno blanco", la soledat, els records, les tisanes, la televisió, les frases rituals amb la dona amb qui ha compartit la vida. En un moment, sent la absoluta determinació que ha de partir, s'ha de desfer de la casa que l´acollit i posar una distancia de 14.122 km.
La passió pels escacs, ell ha estat bo, malgrat la seva ha sigut una afició, si hagués entrenat més... ara no pot ajornar-ho, ha d´anar a batre's amb els millors i els millors són a Moscou, té les fites clares, ha vist moltes vegades el parc que acull als jugadors, ha vist estrangers que s'acosten per viure el somni de jugar amb algú que ha tingut moments de glòria, aquest estatus ve donat per l'espai que els trofeus ocupen als prestatges dels jugadors, allà viu el seu primer bon moment i sap que en tindrà d´altres. És allà que s'acomiada definitivament de Pamela, la companya de tota la vida, li diu que la deixa en un moment de plenitud, un moment que potser és el que viurà a "l'eternitat", s´ha canviat el nom i s´ha "condecorat" amb unes medalles que compra pel carrer.
El seu serà un final com el d'aquella au protagonista d'una història que un dia li van contar, no va entendre que el seus límits eren al Rio de la Plata i va seguir i va sobreviure fins a l´altre cap del món i allà la varen batejar com "El rey de los albatros". El nostre Moraga-Moragavsky és un vianant més en aquell Moscou de principis dels noranta i ha triat que aquest sigui el seu lloc al món.
Gonzalo Maier, un autor que vàrem conèixer el 2015 amb Material rodante, un peculiar llibre de viatges, amb el qual ja li vàrem prometre fidelitat, aquesta és va veure reforçada al 2016 amb El libro de los bolsillos, un gabinet de curiositats, i ara ens complau profundament tenir a les mans el llibre que acabem d´oferir-vos.
