Impressiona i interessa llegir La guerra dels botons, d'Avi, en la bona traducció al català de David Nel·lo. Com si la guerra que es desenvolupa en l'ambient reduïdíssim on viuen els protagonistes d'aquesta història (el poblet de cases de fusta, el bosc, el riu, el pont, el camí que porta cap a orient i cap a occident a grans ciutats sense nom...) els obligàs també a sostenir una guerra permanent entre ells, tanmateix just una colla d'infants. L'acció se situa a qualque poble petit i anònim polonès durant la primera guerra mundial. Passen per les pàgines i actuen en el text soldats russos, alemanys, austríacs, francesos, fins i tot cosacs i un soldat anglès... El que es descriu és terrible. Aquest poble, de pobres habitants gairebé aïllats del món extern, és un punt insignificant del front. Però, per a la gent que hi viu, és el món sencer. Un món que s'esfondra, que cal abandonar, terra cremada. Tot comença amb un avió, quelcom mai no vist pel protagonista. De l'avió cau -per voluntat humana, naturalment- una bomba i aquesta esfondra l'escola... Sí, tot comença aquí, amb aquest fet. Els nins ho comentaran vora la font del poble. És el seu punt de reunió. Alguns moriran posteriorment i no podran veure el tragí habitual dels veïns. És la guerra. No hi ha possibilitat de previsions. Tot arriba a ser desordre i dolor.
Molt bon relat. Intel·ligentment estructurat, amb un dinamisme literari que convida a llegir. L'estratègia per mantenir aquesta invitació? La brevetat dels capítols, la vivesa dels diàlegs, la claredat de les descripcions de l'entorn, la profunda -i escarrufadora- simplicitat de les relacions entre els actuants, molt especialment entre Patryk i Jurek (la resta és protagonisme secundari), els moviments de les tropes, tan poca cosa i tanta alhora. Jurek és fàcilment interpretable com un símbol: Jurek vol poder, farà qualsevol cosa -de veres: qualsevol- per obtenir poder. Al final perdrà el seny, el sentit de ser persona. El poder corromp. El seu deliri, perquè tal vegada es tracta d'això, s'incrementa amb la vivència de la guerra. El deliri de Patryk, en canvi, es trenca per sort o perquè Patryk sap que cal triar. En el cervell de Partyk venç la voluntat de no seguir ordres, de no jugar més, de no admetre més coaccions... Tot per uns botons d'uniforme: qui robi el botó més lluent, més decorat, més vistós, serà el rei de la colla, portarà la verga. Una verga amb la que es pot colpejar impunement, arbitràriament.
