QUIN GUSTER RECOMANAR LLIBRES! Unes lectores fidels, curioses i que adoren el plers del text em demanen que a dues passes de la festa més bella del món, sant Jordi (un sant que no se sap si va existir, però que té una historia, una iconografia i un simbolisme extraordinaris), faci una llista de llibres per poder firar, llegir, regalar i fruir. M'ha agradat la proposta perquè és una forma de posar-me al dia de les novetats i llepolies que treuen els editors i refrescar alguns textos que han sortit dins l'any passat i que crec que valen l'alegria.
La llista, segons el meu tarannà, no serà ordenada i em deixaré dur per les troballes, els records, els llibres que tinc damunt la taula o les notícies d'obres que estan a punt de sortir d'autors estimats.
Enguany, MMXIX, és l'any Joan Brossa, perquè aquest am ic i magnífic poeta va néixer fa cent anys. I m'alegra una cosa de no dir que apareguin diverses obres que m'entusiasmen. Poesia Brossa (Macba), de Teresa Grandas i Pedro G. Romero (un glossari de l'exposició que ells dos comissariaren complet i complex); Brossa, escamotejador i burleta (Comanegra), d'Arnau Puig (un gran filòsof i amic de Brossa ens diu molt sobre la seva poètica tan expansiva com lluitadora en els temps del franquisme); Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Lleonard Muntaner, Editor), de Jordi Coca (una entrevista de l'any 1971 que ja ens dona les claus essencial per conèixer l'esperit brossià amb tots els ets i uts); En nom del fill (Edicions 62) de Donna Leon (una altra entrega d'aquesta dona que converteix Venècia en una festa negra i molt entretinguda); Contes (1936-1968) i Contes (1978-1992) (Rosa dels Vents), de Pere Calders (un clàssic meravellós amb tots els seus textos narratius reunits); Tots els contes. Volums 1, 2 i 3. (Club Editor), de Víctor Català (la voluptat del dolor tan corprenedora com la voluptat del gaudi. Sensacional!); Sobre la terra impura (Proa), de Melcior Comes (Premi de la Crítica Serra d'Or per a una novel·la en què Mallorca es converteix en un escenari d'altes tensions familiars.); Llum d'agost (Edicions del 1984), de William Faulkner (Premi de la Crítica de Serra d'Or a Esther Tallada per una traducció meravellosa d'un clàssic contemporani. Divina!); Sons bruts (Proa), de Carles Rebassa (Premi Carles Riba per un llibre en què el furor i la ràbia s'entrecreuen amb una cal·ligrafia impecable.); Qui et penses que ets? (Club Editor), d'Alice Munro (una traducció extraordinària de Dolors Udina, d'una mestra de les lletres que ens conta vida de Rose i la seva madastra.); Oriente (Alfaguara), de José Carlos Llop (Una novel·la sobre l'enamorament: aquest país inventat pel desig, teixida per un poeta que escolta els batecs del temps.); La nit transeünt (Lleonard Muntaner Editor), de Joan Navarro (un poemari de maduresa en què les músiques verbals eixorden.); Ariel i els cossos (Empúries), de Sebastià Portell (Un personatge que estima d'una manera altra, provisional, misteriosa i a lloure. Sorprenent i encisadora!); El llibre del mercuri (1975-1985) (Lleonard Muntaner editor), d'Àngel Terrón (Un poeta que entrecreua ciències i lletres en un exercici calidoscòpic fulgurant.); La mesura dels nostres dies (Club Editor), de Charlotte Delbo (Una traducció estupenda de Valèria Gaillard d'un llibre imprescindible en què cada paraula fa estremir de justesa.); Fugir era el més bell que teníem (Club Editor), de Marta Marin-Dòmine (un llibre sobre l'errància i la frontera, sobre com els records d'un pare influeixen en la vida de la filla.); Universitat per a assassins (Tusquets), de Petros Màrkaris (un intel·lectual grec que ens mostra les clavagueres de l'edifici de la saviesa.).
MOLTA POESIA: MOLTA MÚSICA VERBAL! La passió segons Pepe Sales (laBreu), de Pepe Sales (Un rebel que escriu com si cada paraula fos un testament insubornable. Deliciós i corprenedor!); L'escopeta de caça (Quid Pro Quo), d'Yasushi Inoue (una traducció del japonès estupenda de Jordi Más López, d'un narrador delicadíssim que escriu amb una economia de mitjans haikuesca. Fragilíssima!); Les millors vacances de la meva vida (Empúries), de Neus Canyelles (una dona ens conta les seves peripècies mentals damunt la corda fluixa, arrevatadora!); La cosina gran (Lleonard Muntaner), de Laura Gost (el despertar d'una nina com una dona i en què els homes, vists amb mirada femenina, no desperten mai.); Els llops de Praga (Bromera) de Benjamin Black, pseudònim de John Banville (Una traducció ferma d'Eduard Castanyo per a una novel·la negra escrita amb la cal·ligrafia d'un sensible.); Beatriu o la Frontera (LaBreu Edicions), de Susanna Rafart (Una poeta que dona veu a l'espera amb una música plena de polifonies diamantines plenes de veritat i de bellesa. Seductora!); Què vol dir quan un home cau del cel? (Quaderns Crema) de Lesley Nneka Arimah (Amb una traducció magnífica de Dolors Udina un llibre evocador i insurrecte on filles, mullers i mares planten cara a situacions extraordinàries. Singularíssim!); La natura exposada (Bromera) d'Erri de Luca (bona traducció d'Albert Fejó d'un narrador contemporani italià que et fa pujar als cims més alts de la contarella.); La princesa de Clèves (Quid Pro Quo), de Madame de La Fayette (la traducció de Josep A. Grimalt aconsegueix que el català soni tan bé com la festa del francès del segle de les llums. Extraordinari!); Les veus del capvespre (Edicions de la Ela Geminada), de Natalie Ginzburg (una traducció esplèndida d'Esteve Farrés d'aquesta novel·la breu que conta les esperances i desil·lusions de dues famílies que viuen l'abans i el després de la irrupció del feixisme a Itàlia. Entendridora!); Thomas, l'Obscur (Editorial Flâneur), de Maurice Blanchot (un clàssic francès traduït pel poeta Arnau Ponç amb la justesa d'un tirador d'arc que fa diana en el moment exacte.) i Reixes de llengua (Editorial LaBreu) de Paul Celan (un altra traducció memorable d'Arnau Ponç d'un mestre de la poesia del segle XX. Dos llibres imprescindibles!!!); L'infiltrat. Estratègies d'intrusió, anonimat i resistència (Arcàdia), de Lluís Calvo (Un poeta que es proposa tres estratègies de resistència complementàries a les accions a camp obert: vagarejar, amagar-se i practicar la intrusió.) I la setmana pròxima continuaré. Regalau roses, també!
