Vivim en un món amb dones i en un món de dones. Una evidència oculta massa temps, de fet durant segles, i fins i tot mil·lennis. En els rars -i francament decebedors- moments actuals, quan reviscolen tendències polítiques miserables, llibres com Un món de dones extraordinàries han de ser molt ben rebuts i escampats. De fet, el llibre, l'àlbum, tal com el presenta l'editorial Animallibres, és un bon present: bona impressió i enquadernació (tapa dura), atractiu disseny, textos clars, planera i suficient cartografia orientadora, la cronologia... Eva Prada, il·lustradora polifacètica (disseny, videojocs, aplicacions...) ha fet una feina excel·lent. Proposa voltar el món per assabentar-nos de l'existència de dones realment extraordinàries, totes importants, la majoria menystingudes al seu moment o oblidades durant anys i més anys. Prada fa una exposició per àrees geogràfiques (Orient Mitjà, Àfrica, Amèrica, Europa, Àsia i Oceania), la qual cosa permet fer-se una idea ampla del quefer i dels efectes de l'existència de tantes dones notables en molt diversos àmbits de l'activitat humana.
En efecte, en Un món de dones extraordinàries hi trobam pintores, pilots d'avió militar, rebels, guerreres, polítiques, reines i emperadrius, líders civils, sàvies, poetes, historiadores, exploradores... Cap camp de la variada dimensió política, cultural o científica de la Humanitat no deixa de tenir dones protagonistes en un primer pla, sovint a l'ombra de la dominància masculina, sovint posades de banda per pura discriminació de gènere. I ho sabem.
Hom atribueix a Jenner, un home, la invenció de les vacunes contra la verola... Però, i si la seva vertadera introductora hagués estat Lady Mary Montagu? Tothom coneix les aventures reals o de ficció d'homes espies, però qui coneix, a més de la mítica Mata Hari, la gosadia de Nora Baker o de Nancy Wake, o el servei a la causa aliada durant la Segona Guerra Mundial de la cantant Joséphine Baker, la del cinyell de plàtans sobre el seu cos nu en escenaris parisencs? Si tots coneixem el terror que inspiraven els pirates i corsaris com Barba Roja o Francis Drake, per què no tenim a la memòria la temible irlandesa Annie Bonny o Sayyida al-Hurra, de Marroc, o la xinesa Ching Shih (de la qual Borges potser en parla en un dels seus contes)?
Coneixem Mulan del cinema animat, però desconeixem Amina de Zaria, que dirigí 20.000 soldats pels voltants del riu Níger, Kàhina (guerrera en el desert), Tomiris o les valentes reines negres de Meroe, regne de l'antiga Núbia. A Hipàtia començam a tenir-la en compte; entre d'altres coses, inventà l'astrolabi. No sabem quasi res de Sabla Wangel, de la Reina Vermella maia, o de la Dama de Cao peruana, de Juana Azurduy, de la pintora brasilera Malfatti, de la independentista colombiana Policarpa Salavarrieta... En fi: quanta llacuna d'imposada ignorància en el fecund i necessari coneixement de l'aportació de les dones a la Història, a la Cultura i al Progrés de la Humanitat! Un bon i oportú llibre reivindicatiu.
