El professor Vicenç Mª Rosselló ha completat, cinquanta quatre anys més tard de la primera edició, la seva tesi, pensada en català i publicada, el 1964, en castellà, en paraules seves. Fa pocs mesos, n'ha fet la versió catalana, que els nostres instituts d'estudis (baleàrics i catalans) ens fan a mans. Cal agraïr a l'autor i editors aquest volum, que ofereix un gaudi intel·lectual profitós i benèfic.
Rosselló va recopilar tota la informació disponible: bibliogràfica, escassa aleshores; comunicacions verbals d'intel·lectuals, clergues i pagesos (no cal dubtar que pot existir cultura sense saber llegir o escriure, ens diu), estadístiques oficials -que valora críticament quan les sap inexactes per motius fiscals-, fonts populars, eclesiàstiques, empresarials, ... Espigolà els pregons festius i les revistes locals. Sobre tot, va trepitjar el terreny, el va recórrer de dalt abaix, amb una motocicleta que va acumular cents de quilòmetres de camí... i de quilograms de pols de les camades i viaranys que el conduïren per tot arreu. I a peu: ens confessa que no li bastaren quatre dies per al recorregut de la costa de Cabrera, un indicador de la qualitat de l'anàlisi personal del territori. Les lectures, converses, observacions i reflexions proporcionen una obra admirable: més de 500 pàgines, de 200 il·lustracions, quasi un centenar de mapes, i nombroses taules descriuen amb un rigor i detall enciclopèdic les característiques físiques, climàtiques, biològiques, humanes, urbanístiques, arquitectòniques, econòmiques, en fí, geogràfiques, de Llucmajor, Campos, Santanyí, Ses Salines, Felanitx i Manacor. De l'Arxiduc ençà, ningú havia fet res semblant.
No és possible resumir l'obra, sols estimularem el lector potencial amb alguns exemples. És el cas de les notícies de situacions meteorològiques excepcionals: inundacions reiterades, 40.000 teules trencades a la Marina de Llucmajor el 1822 per una calabruixada, menor que la del 1591, que va ocasionar fam a tota l'illa; vuit mil caps de bestiar morts de set el 1850 sols a Manacor i migració massiva a Algèria per sequera cinc anys abans...Ve d'antic que el clima ocasiona desgràcies episòdiques!
La descripció del medi físic és exhaustiva. Posem l'exemple del Salobrar, amb referències de paludisme, nidificació de flamencs, els estanys existents abans de la modificació salinera i el prestigi i vicissituds de la Font Santa, a la qual els jurats de Campos designaren un balneator (responsable dels banys) el segle XV, quan hi acudien malats de ronya i altres problemes de tota l'illa. El balneari, per cert, va ser propietat de la Diputació fins al 1908, quan fou subhastat.
La flora i la fauna són descrites amb detall. Vegeu la vindicació del pí com a element natural i genuí o la intensitat dels usos alimentaris de la fauna: "No hi ha cap infant pagès que no estigui ben ensinistrat en parar lloses i garbellets..."
En parlar de la població humana, les estadístiques s'acompanyen d'explicacions, com la influència de la pirateria, la malària o l'economia internacional. En destaca, desprès de la guerra civil dels tres anys... la baixa natalitat per tal com la població s'arma col·lectivament d'hipocresia i que, malgrat la religió molt baladrejada, deixà de considerar les transgressions contra natura com a crims socials. Analitza també la mortalitat: al segle XIX, un 35% dels difunts eren menors d'un any, i el càncer no matava pràcticament ningú.
Espigolem altres exemples: l'entrada recent de la llet a la dieta; la importància del joc; l'explotació de l'obrer i, en especial de l'obrera (sic); el plet de porrerencs i llucmajorers pel pas per aquesta vila dels carros de ví; el pou negre com a progrés recent (!); els oratoris públics a diverses possessions; l'emigració cap a Còrsega al segle XV; l'expansió de l'ametllerar l'any 1914, quan una sequera extrema va dur misèria i es donà feina fent clots d'ametler; la protesta dels senyors felanitxers als empresaris perlers, ja que la nova indústria els deixava sense criades, la necessitat de millora de la carretera Llucmajor-Campos-Santanyí; el tràfec d'esclaus com a origen d'algunes fortunes... El llibre té un esplet d'informació, ben estructurada, que defineix la gran diversitat i el dinamisme de la relació de la societat humana i el seu territori.
Ens parla més de garroves que de turisme. Així era la Mallorca dels nostres padrins. La vinya a Felanitx, la xeixa a Santanyí, el marès de les pedreres condicionaven la vida quotidiana, que no era una realitat estàtica "pre-turística": l'autor ens detalla els canvis per mor dels mercats internacionals (cas del vi), per sequeres excepcionals (cas del blat) o les vicissituds del transport marítim (marès i marítim tenen la mateixa arrel).
Tres capítols, al meu parer, tenen un especial valor: els dedicats a la mar (tan familiar, que limita i obri horitzons), al contraban, una realitat econòmica d'estudi difícil, magníficament radiografiada (succedani de la pirateria i una de les principals fons de riquesa), i a Cabrera, amb una frase final i una nota que no puc estar de reproduir: Tard o prest, però, l'illa que no s'enrecorda de la pirateria ni del contraban, caurà en una activitat no menys mercantívola, el turisme, diu la frase, que la última i gojosa nota esmena: Sortosament, la meva profecia no s'ha complert.
Excel·leixen els valors literari i lèxic del treball, i la toponímia: és palesa la consciència de l'autor del valor dels noms de lloc, fruit de la relació primària de l'home i l'espai. L'índex toponomàstic ocupa tretze pàgines a tres columnes.
L'obra té un gran valor històric (quasi bé arqueològic, n'ha dit l'autor, en manifesta hipèrbole), però en absolut s'hi limita: no s'entén un arbre sense arrels ni un país sense història, però aquest llibre no són sols arrels: geologia, clima, vegetació natural, parcellari... no han canviat gaire, i el paisatge (natural i humà) i la sòcio-economia són productes evolutius d'aquella situació. Una lectura molt recomanable, que m'atreviria a proposar que fos obligada per tot candidat a regidor dels pobles estudiats, o d'altres de les Balears (que han evolucionat de forma paral·lela), o qualsevol polític de les Illes. En traurien profit, i ens beneficiaria a tots!
