NOVETATS I RESCATATS. Defora fa serena, fa fredor. Dins la casa, assegut devora la foganya amb un llibre puc dir que trob aquesta petita felicitat que és la mescladissa, de la caloreta dels troncs de pi, de la lletra del poeta i de la intimitat amb les coses belles.
Per ajudar-te, Lectora curiosa i amable, he decidit fer l'ullastre esbrancat i tornar escriure una llista dels llibres que et poden fer feliç, fer feliç a un familiar o amic i fins i tot fer feliç a un desconegut dels mil i un sexes de l'esperit amb el qual podries començar una bella història.
Bernard Pivot, aquest gran fundador de l'altíssima divulgació literària en un mitjà televisiu mitjançant el seu programa Apostrohes, deia: "Regalau llibres! S'obrin com a capses de bombons i es tanquen com a cofres de joies."
Regalem llibres, es poden consumir sense cap moderació i no tenen efectes secundaris adversos. Són un vici incurable! Anem per feina. El primer llibre és una meravella d'un poeta portuguès, Al Berto. Es titula Una existència de paper (Lleonard Muntaner Editor), i l'ha traduït amb exactesa i perfecció Elm Puig Mir, que també fa un pròleg de presentació magnífic. Al Berto era poeta, pintor, instigador cultural i editor. Els seus poemes canten l'amor carnal entre dos homes amb un joc d'ombres entre el jo real i el jo poètic, canten l'angoixa davant la malaltia, la fragilitat de ser humans i la mort. Llibre en versió bilingüe que fa més gustosa la lectura.
Savis, bojos i difunts. El conte decadentista a Catalunya (1895-1937) (Males Herbes). Una antologia d'escriptors tan diversos i bons com Santiago Rusiñol, Eugeni d'Ors, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Alfons Maseres, Agustí Esclasans, etc., que, sense ser un moviment, conformaren una escriptura amb una estètica molt semblant que mostrava el ciclorama grotesc de les convencions, l'escepticisme davant el progrés i la reivindicació dels marginats.
Treure's la feina de sobre (Edicions Sidillà), d'Edgard Illas, és un llibre de contes que es llegeixen com si fossin llepolies d'una capsa de bombons. Immigrants sense res dins el cap, dones de fer feines plorinyaires, emprenedors fatals, joves capbuits, desclassats són alguns prototips d'un estol de personatges que lluiten contra el desencís i la pèrdua de les il·lusions per anar cap a l'horitzó de la supervivència.
Poemes del cos i de l'ànima (Adesiara), Iehuda Amikhai. En una bellíssima traducció del poeta Manuel Forcano i en versió bilingüe ens arriba un llibre d'un poeta israelià laic que ens conta en versos excel·lents l'amor i el desamor, la pèrdua dels éssers estimats, les crisis religioses, tot el fervor de viure.
Els dics (L'Altra Editorial), d'Irene Solà. Opera prima d'una novel·lista que és amiga del joc i l'experimentació. Història de tres generacions contades amb l'estètica del conte breu. Ada, Vicenç de Can Ballador, Jessica S., Tripi, Samantha, són alguns dels personatges d'una novel·la que t'arrossega dins els vertígens.
La vèrtebra (Adia Edicions), d'Ileana Malancioiu, és un llibre de poemes , traduït amb gust del romanès per Jana Balacciu Matei i Xavier Montoliu Pauli. Una poeta que amara els seus versos de totes les emocions que ha viscut i aconsegueix fer-nos sentir, amb la matèria temàtica i el ritmes, un ball d'idees en què l'amor i el seu encarament amb la natura o la religió van de protagonistes.
L'ull i la navalla. Un assaig sobre el món com interfície (Arcàdia), d'Irene Guardiola. M'agradà molt una frase de la Guardiola en un interviú: "El més revolucionari que podem fer avui és reapropiar-nos del nostre temps." I també afegeix que les relacions virtuals ens fan oblidar la diversitat del món. Aquest és un llibre per a hiperconnectats com molts de nosaltres, per fer pensar en el paper de les tecnologies dintre les quals vivim en la generació dels nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessària reapropiació compartida de l'espai públic. Les dades i les imatges que compartim amb els dispositius tecnològics condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de les comunitats. Un llibre ben necessari per entendre que el món ja és una interfície virtual. La guerra no té cara de dona (Raig Verd), d'Svetlana Aleksiévitx. L'objectiu d'aquest llibre és donar veu a una generació de dones que lluitaren en la Segona Guerra Mundial a les files de l'Exèrcit Roig o com a partisanes contra els alemanys i que havien desaparegut de la Història dels Homes. Eren dones que no només lluitaven en una guerra sinó també contra una manera de fer i de pensar i varen patir la incomprensió dels seus companys i dels seus caps. L'Aleksiévitx amb la seva ploma creadora i documentalista ha entrevistat centenars d'aquestes dones i ens les ofereix amb claredat i energia. Escoltau-la: "La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana."
Fes-me la permanent (El Cep i la Nansa), d'Anna Carreras i Aubet. Escriure sobre l'amor és una de les activitats que domina a pols la Carreras. I aquí ens crea un personatge, Saiola, que és una mestra d'amor, literalment i en tots els sentits. Una novel·la feta de tessel·les amb llàgrimes, cor, rialles, desenfré i veritat artística de la bona. Vida i escriptura en la mateixa polifonia de llenguatges engrescadors i apassionants.
Des que els nens diuen mentides (Godall Edicions), d'Uxue Apaolaza, traduït per Pau Joan Hernández. Un escriptora jove i basca té la força d'endinsar-se en realitats dures i quotidianes com els joves que es droguen cap a la sobredosi, el final de les parelles o els que decideixen posar fi a la seva vida i ens les conta com un miracle, com una revelació, com si ens tragués la bena dels ulls i ens digués: tu vius aquí mateix. Des 22 als 24 anys va estar escrivint els 19 contes del volum i va descobrir que la ficció era el seu espai lliure i explorar les seves contradiccions. Ella diu: "La literatura serveix per crear veritats i assenyalar mentides que són de veritat."
Els límits del Quim Porta (Labreu Edicions), de Josep Pedrals és una torrentada de mots per dir les aventures i les desventures de l'ànima voladora del Quim Porta. Un assaig novel·lesc que es llegeix a tota perquè el Pedrals treballa amb perfecció d'orfebre qüestions que relacionen la poesia i la vida. Un trencaclosques al voltant de la desaparició del Quim Porta amb tota casta de jocs de paraules i jocs conceptuals. Una muntanya russa d'estils, de capgiraments, de salts mortals dels llenguatges. Entretengudíssim i enlairador!
