UN MUSIQUER DE LA SENSIBILITAT. Fa molts d'anys que vaig conèixer en Miquel Àngel Vidal i puc assegurar que el consider un dels poetes de la música més essencials que he conegut. Toca el violoncel com un virtuós, fa composicions musicals rodones i per afegitó és un activista cultural de primera línia de la lluita per dur la bona nova de la música, la paraula i l'art per allò on toca.
Des que el vaig sentir em fa flipar las seva capacitat per fer tots els papers de l'auca artística amb una dedicació i un entusiasme professionals i generosos. Sí, fa de l'entusiasme una forma de vida.
Puc donar testimoni de les feines magnífiques que hem fet plegats. N'assenyalaré dues: m'ha acompanyat en recitals de poesia amb una finesse i una gràcia que ha convertit la conjunció de la paraula i la música en una alquímia vivificadora i gustosa. I ha participat en la 'Festa de la Poesia' del Festival de Poesia de la Mediterrània i ha sabut conjugar les músiques verbals dels catorze poetes en llengües ben diverses amb la sevamúsica propia.
Perquè a més d'un excel·lent intèrpret és un compositor creatiu i actiu. Va fer estudis musicals amb Miriam Rader, G. Motatu, Herre Jan Stegenga, Ad Van Dongen y Marçal Cervera a Palma, Barcelona i Holanda. Ha format part de diverses formacions de cambra com Nederland Kamer Orquest, Orquesta Barroca Española, Orquesta Barroca de la Universidad de Salamanca, Studium Aureum y La Real Cámara. Ha treballat amb els grups historicistes com l'Orquesta Barroca de Sevilla y Al Ayre Español amb els quals ha gravat para Radio France, Harmonia Mundi, Prometeo y Ambroisie.
Va participar amb el grup Antònia Font al disc Coser i Cantar que va ser premiat per l'Academia de la Música como Mejor Álbum de Pop 2009 i per la Generalitat de Catalunya amb el Premi de la Música 2009. El seu treball Climàtic demostrava la seva preocupació per la salvaguarda del medi ambient. Ha col·laborat amb músics tan diversos com La Búsqueda, Sunflowers, Luís Eduardo Aute, Joan Bibiloni, Los Valendas, Sisa.
I no s'ha aturat de fer bandes sonores amb directors ben diversos i ha fet films com Roake de Juan Cobos, Bert de Luís Casasayas, Dron i Cala Fornells d'Agustí Torres, Gurs, un silence assourdissante d'Antoine Laura i PierreVidal i Woody&Woody de Jaume Carrió.
He volgut indicar algunes fites de la seva llarga trajectòria perquè els compositors i músics queden normalment a l'ombra i crec que cal destacar-los. Són part d'aquestes feines corals significatives.
UN GRAN ESPECTACLE DE LLUM I MÚSICA. Dia 24 de novembre a les 20.30 a la Basílica de Sant Francesc de Palma, en Miquel Àngel Aguiló estrena Vol_Art un espectacle dirigit per ell amb música seva i il·luminació artística de l'artista de la claror Andrés López. En Miquel Àngdel, en un descans de la feinada de preparació em conta algunes coses. El muntatge estàformat per dues obres.la primera es titula Mort per lavida.Intenta descriure les etapaes d'una vida humana. És una obra en què l'espiritualitat en el sentit més artístic ho amara tot. Comença amb un oboè tocat pel solita Joan Rodríguez. El so de l'oboè és penetrant, transparent, versàtil com l'ànima humana. L'oboè és l'ànima que passarà per diversos estats. La música reflecteix que aquesta ànima que està en un espai paradisíac, bell, sense temps, s'encarnarà dins un cos. L'obra s'estructura en deu moviments. El segon moviment un espermatozou cerca un òvul. El fecunda. Es produeix el creixement cel·lular i apareix un nadó. L'oboè amb l'orquestra de trenta cinc professors i el cor de vuit dones cantaires mostra com el nadó sent fred, vol menjar, vol créixer. Tot al llarg de l'obra es presenten els diferents estat humans: l'adolescència, els dubtes, les incerteses, l'enamorament, la incorporació al món del treball, la festa de noces, diferents estadis de la vida adulta fins arribar a la vellesa entesa com l'acumulació d' una saviesa i finalment la mort que ens col·loca en estat abans de néixer. L'ànima quan abandona el cos físic es col·loca de bell nou en aquell espai sense temps. La vida humana seria com un parèntesi de la vertadera vida que és la d'abans de néixer i la de després de morir. És un gran cercle.
André López, un artista de les llums crearà els tempos de l'espectacle amb tota casta de maquinàries lluminoses contemporànies (làsers, leds de darrera generació, focus, etc.) de tal manera que els espectadors es veuran immersos en la música i alhora amb la llum, embolicats de llum i música.
El text en llatí, per donar-li un caràcter atemporal i universal, de Miquel Àngel Aguiló el diuen una dona, Rosa Serra, i un home, Joan Escanellas.
L'obra, m'accentua en Miquel Àngel, és un homenatge a Ramon Llull en aquesta basílica on està enterrat. Un tribut a la figura lul·liana i al tractat de les arts que ell inventà. Seria un homenatge a la figura de l'Art que ens ajuda a salvar-nos. La segona obra es titula El màgic encanteri i dura quinze minuts. És un concert fresc, lleuger com un conte fantàstic dedicada al violinista solista Alexis Aguado, un cubà amic meu i reflecteix el treball de l'artista com a creador, com a mèdium, com el connectador amb alguna cosa superior. El violinista farà una creació molt espectacular en quant a moviments, Aguado és un virtuós que toca amb l'Orquestra de Granada. I l'artista de la llum faré una altra creació singular.
Quan li deman a en Miquel Àngel per què fa aquests coses em diu: "És una vocació de servei. Per a mi la música té un component medicinal. Vivim dins una espiral de renou, de violència, sense perspectives. Amb l'art pots aturar aquesta espiral anestesiadora. Crec que els espectadors quan surten d'una funció com aquesta són millors i es troben millor. En els concerts, en la música hi ha una energia benèfica."
Valdrà l'alegria, la joia!
