Què és Cultura? Què entenem per Cultura? Sens dubte, preguntes que conviden a la reflexió. En principi, diria que cultura és tot allò que ajuda l´ésser humà a progressar, a realitzar-se, a millorar (el seu entorn i a ell mateix), a entendre´s. En certa mesura, seria tot allò que l´ajuda a ser feliç o, per dir-ho millor, tot allò que l´ajuda a tenir moments de felicitat i plenitud.
En tot cas, parlam de qüestions positives, que subratllen el millor de l´ésser humà, en contraposició a les males accions (de vegades, terrorífiques) que el mateix ésser humà (entès com a espècie) pot "perpetrar". En efecte, el terme cultura és aplicable a totes aquelles activitats humanes que persegueixen el bé, entès aquest en el sentit més ampli.
Vista des d´aquesta perspectiva, Cultura (en majúscula) és aquella part de la creativitat humana que ens permet pensar en un món millor, més amable, més lliure. El món és global, complicat i sofisticat: la Cultura és aquella eina que ens ajuda a interpretar-lo, a viure-hi amb certa pau interior.
Per tant, entenc que una rondalla és cultura, com també ho és una escultura, un Miró, un assaig filosòfic, una simfonia, una bona pel·lícula o una recepta de cuina Totes aquestes manifestacions mereixen el qualificatiu de "culturals", però no més que una llevadora assistint un part; no més que un padrí contant una historia als néts; no més que el pagès savi que, amb una mirada simple al cel, vaticina quin temps ens espera.
Així, podríem parlar de la cultura de la gastronomia, de la cultura de les lletres, de la cultura mèdica, fins i tot de la cultura de l´esport. Parlant d´esport, una pregunta em ve a la ment: ¿Mereix Rafa Nadal, un ídol del nostre temps, ser reconegut Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears? La possibilitat es va posar sobre la taula fa un temps, però mai no és tard per tornar-la a plantejar.
Nadal, sigui dit de passada, encarna molts dels paràmetres (o valors, si es prefereix) que identifiquen i caracteritzen una persona culta: intel·ligència, humilitat, senzillesa, empatia i normalitat. En canvi -i admeto que aquesta és una opinió molt particular-, una persona altiva i superba no entraria en els cànons d´allò que un servidor entén com a persona culta, ja que li falten els fonaments que la defineixen com a tal.
Els clàssics continuen essent una referència constant quan es parla de Cultura. En aquest sentit, jo em quedo amb una frase que és de les meves favorites: "Coneix-te a tu mateix". Sòcrates (per cert, fill d´escultor i llevadora) dixit.
