La cultura és el que fa diferent a l´espècie humana de la resta de les espècies. Posseïm una sèrie de característiques que si bé no són absolutament úniques sí que estan molt més desenvolupades que la resta dels organismes. Tenim la capacitat de raonar. Tenim la capacitat de comunicar-nos de maneres molt sofisticades i diferents: llenguatge, expressió musical, artística o corporal que ens permet ésser capaços d´expressar-nos de maneres ben diferents. Tenim memòria, és a dir història. Reconeixem els comportaments amb valors ètics i morals. Capacitat crítica. Tenim la capacitat de fer.
El basament de la cultura és l´evolució biològica que fent canvis, especialment en el cervell, ha conduit a l´evolució cultural. El procés de canvi que condueix de ser una espècie animal més a l´home cultural, que coneixem com a hominització, ens ha conduit a ser una espècie gairebé única, que bàsicament consisteix en ser conscients de nosaltres mateixos i dels nostres actes, de ser responsables de les nostres accions. L´evolució cultural és un mecanisme amb un feed-back potent que contínuament s´autoregula i s´amplia i ens permet arribar cada vegada a més coneixement basant-nos en els coneixements adquirits pas a pas.
L´evolució cultural es manifesta especialment amb la capacitat de relacionar-nos amb el medi que ens envolta. Aquesta és una característica que tenen totes les espècies, però que en elles quasi no va més enllà del propi manteniment: alimentació, reproducció, protecció. La diferència de l´espècie humana està en que no just ens relacionam amb el medi, sinó que el podem transformar al nostre gust: agricultura, ramaderia, tecnologia, nous coneixements. La diferència està en la capacitat d´usar i consumir energia. El conjunt d´espècies tenim un consum d´energia intern, l´endometabolisme, mentre que l´espècie humana també tenim un consum extern, l´exometabolisme. Aquesta és la gran diferència: el consum d´energia. A les societats desenvolupades el consum extern d´energia (fòssil, renovable o nuclear) arriba al 90%. La interna es queda en un 10%. Precisament aquest metabolisme extern és el que diem cultura que té tots tipus de manifestació: artística, literària, musical, científica o tecnològica. L´energia facilita la cultura i la cultura és el marc general que engloba tota la nostra activitat, tota la nostra relació amb el conjunt de la societat.
I ja que parlam de cultura i energia i la relació que hi ha entre elles, convindria apel·lar al sentit crític, que se suposa que tenim, per ésser conscients de l´ús i abús que fem del consum energètic. El balanç és completament negatiu, en consumim moltíssima més que la que produïm. De fet, la major part encara prové dels jaciments fòssils que es varen formar moltíssim abans que l´espècie humana fos present en el món. Aquests dipòsits són finits i un dia o l´altre s´acabaran. Esperem que si l´energia és la causa de la nostra cultura, aquesta, sigui capaç de trobar les solucions precises per conservar energia, espècie i cultura.
