Amb aquest article número dotze, tanc per ara les col·laboracions que vaig començar fer el setembre de l'any passat sobre les meves vivències a la capital de Sèrbia, Belgrad, una ciutat que em va captivar des de la primera vegada que la vaig visitar un any abans d'instal·lar-m'hi.
Us he parlat d'algunes tradicions i menjars, d'aspectes polítics, del sistema d'ensenyament, de la història d'aquest país, de les botigues i supermercats i els horaris que tenen, de l'enorme contrast entre la idea que es venia, i es ven encara, dels serbis des de la guerra dels Balcans i de com són en la vida quotidiana€ però encara han quedat algunes coses en el tinter, que van bé explicar com a cloenda d'aquests articles.
En primer lloc, el que més em va sorprendre en qüestió de telecomunicacions és que WhatsApp a Sèrbia, i als països de l'Est en general, és minoritari, perquè allà es fa servir un altre servei de missatgeria que es diu Viber, per tant, quan vas en bus, la majoria de pantalles dels mòbils es veuen en blau, el color per defecte que té, i no en verd, com sol tenir-lo el fons WhatsApp. Així, la cosa està ben dividida: Viber per escriure i parlar amb gent de Belgrad, tret d'alguna bella excepció, i WhatsApp per a la família de Mallorca.
D'altra banda, a Belgrad, com a Palma, ja queden ben poques sales de cinema a l'antiga al centre de la ciutat, dues o tres a tot estirar, més la Kinoteca, que es el nom que té en serbi una filmoteca. Ara bé, sí que hi ha cinemes multisales en grans centres comercials i per tant, l'oferta de pel·lícules és prou diversa. Sempre, com ja vaig dir al primer article, en versió original subtitulada, per la qual cosa el nivell d'anglès en aquests països és molt bo. Una curiositat respecte del preu de les pel·lícules és que no saps mai quant pagaràs, perquè fluctua no tan sols segons el dia, sinó que també hi intervenen factors com l'hora de la sessió (són més barates les projeccions a primera hora de l'horabaixa i la darrera del dia i no les que s'hi fan enmig), els dies que han passat des de l'estrena, per la qual cosa es van abaratint a mesura que passen les setmanes, excepte si són èxits taquillers i no baixen gens, per tant, de preu. Així, els preus oscil·len entre els dos euros i mig i els cinc, com a màxim. Una altra cosa: també es venen crispetes, altres menjars i begudes a l'entrada, però les sales sempre estan prístines i no fa falta que passin a agranar-les entre pel·lícula i pel·lícula.
I ara ja sí, per acabar, no deixeu de visitar el carrer Cetonjska —a Skardalija, és conegut entre els belgradesos com el barri bohemi de la ciutat—, només per a vianants, empedrat i que fa costa una mica pronunciada i amb restaurants amb terrasses precioses a l'esquerra i a la dreta, de tota varietat.. Sobretot vull recomanar-vos-en un que fa cantonada a la placeta on acaba el carrer, just davant del mercat de fruites, verdures i, amb gran abundància, flors. S'hi menja no bé, sinó beníssim i, si hi anau a sopar, com a molts d'altres restaurants de menjar serbi, hi sentireu una orquestra que toca música. Ara bé, no és apta per a vegetarians, perquè la seva especialitat és oferir tot tipus de carn a la brasa. Si hi passau, per aquest motius i molts d'altres, us en dureu una bona impressió i descobrireu que Belgrad ben val la pena visitar-la. Fins aviat.
