En aquesta data, que encara cau enfora perquè fan falta gairebé vuit mesos per arribar-hi, a part de ser el dia del meu sant, se celebraran els cent anys justos de l´armistici de la I Guerra Mundial, un conflicte que va marcar més el que seria Iugoslàvia a partir d´aquell temps, fins i tot, que el que veuria el món vint-i-busques anys més tard.
És festa grossa a Sèrbia, amb desfilada i exhibició de les forces aèries per celebrar la victòria sobre les potències centrals, la coalició dels imperis alemany i austrohongarès, a més de l´otomà i Bulgària. Aquesta guerra va suposar, entre d´altres fets, traslladar la capitalitat de Belgrad a Ni-, una ciutat al sud de Sèrbia, i a la llarga, més d´un milió i mig de morts entre civils i militars, una quantitat bestial, perquè va representar més d´un quart de la població total.
Aquesta informació fa veure que els Balcans, i Sèrbia és una zona estratègica cabdal i preuada per tots els bàndols quan hi ha hagut conflictes bèl·lics. Belgrad, en concret, és una ciutat que està banyada per dos rius, grans i navegables, el riu Sava i el Danubi i, per tant, ja es troben jaciments arqueològics des de fa més de gairebé set milenar d´anys, un dels més antics de tot Europa. De fet, Belgrad, amb el nom cèltic i després de llatinitzat de Singidunum, va ser un dels punts clau a partir dels quals es va anar estenent l´imperi cap a l´est i que va permetre la conquesta i colonització posterior de la província de la Dàcia, que actualment abasta Romania i Moldàvia, entre d´altres contrades.
Una any molt marcat també en la historiografia de Sèrbia és el 1389, quan es produeix la batalla de Kosovo, que significava a la pràctica la conquesta no tan sols d´aquest territori, sinó també Sèrbia, i vassallatge a l´Imperi Otomà, que s´allargà segons on fins acabada la I Guerra Mundial, com he comentat al començament d´aquest escrit.
He volgut donar aquestes pinzellades ràpides perquè la veritat és que, des de l´Europa més occidental, els països balcànics són els grans desconeguts: amalgama de cultures, religions (ortodoxos a la majoria de Sèrbia, catòlics a Croàcia, mescla entre ortodoxos, catòlics i musulmans, "bosníacs", a Bòsnia i Hercegovina), guerres i processos d´independència no gens ben explicats i encara pendents de judicis internacionals que no se sap quan acabaran€ però la vida quotidiana a Belgrad no és gens diferent de la dels barris de Son Gotleu, de Son Rapinya o dels pobles d´Algaida o de Puigpunyent: canviarà el clima, més fred però sense humitat excessiva, però les preocupacions econòmiques venen a ser les mateixes, amb uns partits que governen a ambdós costats del Mediterrani amb el llastre de la corrupció, i la vida continua: un ha de menjar, beure, celebrar festes i aniversaris, comprar roba€ i ho fa a la botiga del costat o als supermercats Mercadona o Eroski a Mallorca, Maxi, Roda o Idea a Belgrad, tan proveïts uns com els altres. I s´aprofita el temps per fer un cafè o un te ràpid abans de partir cap a la feina o cap a casa i, si va bé, els caps de setmana sessió de cinema.
Se senten parlars diferents en els mercats de Pere Garau o plaça de l´Olivar, i també en el de Zemun i Zeleni Venac, però de ben segur que la temàtica no canvia gaire: se saluda, es demana quina verdura, peix, carn o fruita i quina quantitat es vol, es parla dels temps i de com la vida s´ha encarit a tot arreu.
