Vet ací que es reuniren a Valladolid. Hi eren tots. Potser, hauria de dir que hi eren quasi tots. D´això de què us parl fa més de quatre-cents anys. A Valladolid es trobaren homes vinguts de totes bandes, disposats a parlar entre ells i debatre alguns dels temes més calents de l´època. Al fons del debat, els drets d´aquell que ha conquerit una terra, ha destruït els pobles i ha menat a l´esclavitud els homes i les dones que n´eren els habitants legítims fins a extreure´ls l´or i la sang. La pregunta era: Ha de considerar-se legítim treure un rendiment econòmic dels pobles dominats? Fins on arriba el dret de conquesta? És acceptable que algú proposi que s´ han d´"españolizar" els pobles vençuts? De tot això i d´altres més coses es parlà a Valladolid, l´any 1550.

Succeí que Juan Ginés de Sepúlveda, reconegut home d´Església, acabava de publicar a Roma un llibre en llatí el títol del qual, traduït al castellà, era: Tratado sobre las justas causas de la guerra contra los indios. S´hi tractaven els drets dels habitants del Món Nou -anava a escriure de la Nova Planta-, les causes justes per fer la guerra a la gent de les terres dominades, la legitimitat de la conquesta. Sepúlveda partia de la filosofia aristotèlica i es preguntava: Els indis tenen una ànima? Si no tenen ànima és perquè són bèsties, llavors podem fer d´ells allò que vulguem. Si tenen una ànima, hem de contribuir a la seva salvació. Però era evident que tenien una ànima, tots en tenim una, assegurava. El problema no era si tenien una ànima, sinó la qualitat de l´ànima dels indis. La conclusió era que l´ànima dels indis era inferior a l´ànima dels conqueridors. Llavors aquests tenien el dret i el deure de convertir-los a la força. Perquè: els indis adoren els déus falsos, són esclaus per naturalesa i, si són prèviament sotmesos, això facilita les prèdiques dels missioners. I perquè és necessari alliberar els innocents que moren sacrificats a les seves divinitats. Sepúlveda s´escandalitzava dels sacrificis humans que els indis oferien als déus del seu poble, mentre no reparava en els autes de fe i en les cremadisses que duia a cap el tribunal de la Inquisició. Però la proposta era clara: Déu no volia els indis al seu regne, perquè la seva ànima era de baixa qualitat, només superior a l´ànima dels africans.

Sobre la taula, a Valladolid, una altra pregunta: Si Jesús va enviar els seus apòstols per tot el món, a fi que predicassin l´Evangeli, per què no hi ha cap rastre de la seva presència al Món Nou? Fra Bartolomé de Las Casas tenia la resposta. Es dirigí a Sepúlveda i li digué, mentre se´n reia d´ell: "No saps que no hi havia vaixells que permetessin arribar-hi...?" Però aquell atribuïa la manca de vestigis cristians a la maldat dels governants d´aquelles terres que havien impedit que hi arribàs la bona nova.

Fra Bartolomé de Las Casas defensava la dignitat de tots els homes, perquè tots tenim els mateixos drets, les mateixes llibertats. També, els mateixos deures. I ningú no pot esser considerat un dret de conquesta, ni pot esser espoliat, ni sotmès a la voluntat del que guanya la guerra.

Ningún ho diria. Però tot això va debatre´s a Valladolid fa quasi cinc-cents anys. Podríem dir que era l´altre dia.