Segons Pozdnishev la música pot fer canviar els sentiments, les maneres de ser i actuar i fins i tot les ideologies de les persones. Tant és el poder de la música que es poden arribar a fer coses que mai no s´haurien ni somniat. Així s´expressa el protagonista de la història que el gran Tòlstoi ens conta a La sonata a Kreutzer, la novel·la que agafa el nom de l´obra per a violí i piano de Beethoven i que porta el número 9 d´entre les sonates que el compositor escriví per aquests dos instruments.
Tòlstoi escriu una obra mestre a partir d´una altra. Escriptor i compositor tenen en comú l´haver trastocat alguns dels criteris establerts fins el seu temps. Un en la literatura i l´altre en la música. I més encara: l´obra de Tòlstoi (i de rebot la de Beethoven) inspirà un quartet al compositor Leó- Janá?ek.
La Sonata a Kreutzer de Beethoven (que deu el seu nom al violinista Rodolphe Kreutzer, que mai no la va interpretar en directe per trobar-la intocable) forma part, avui, del repertori de tots els grans violinistes. La llista d´enregistraments d´aquesta peça és llarga; menys, en canvi, és la llista dels músics que la incorporen en directe. O al menys entre nosaltres. No és fàcil veure-la programada a Mallorca. Per tant tota programació d´aquesta sonata ha de ser vista amb cert interès. Com el que avui ha de despertar la versió que el violinista Gerard Claret i el pianista Andreu Riera oferiran a l´auditori del Conservatori (20.30h) dins el cicle musical de la Fundació Studium Àureum.
En el programa també s´interpretarà una altra de les grans peces de cambra beethovenianes: la Sonata número 5, coneguda com Sonata Primavera. Per cert, Kreutzer i Primavera són les úniques sonates per a violí i piano de Beethven que porten un sobrenom afegit.
