Ha mort Bernat Pomar. Ens ha deixat un home bo. Ja no sentirem la seva rialla amiga ni escoltarem els seus enriquidors comentaris, tan delicats i sempre positius. Sabia estar i dir, dues virtuts que escassegen de debò. No era estrident, en res. Ha sabut ser silenciós fins i tot en el seu darrer viatge: ha partit sense fer renou i amb el violí a la mà, qui sap si estava assajant alguna de les partites per a violí sol de Bach. Hi ha millor manera de morir per un apassionat de la música?

La música ha perdut un tutor, que vol dir bastó que acompanya a créixer cap amunt però també professor que dirigeix els estudis i els aprenentatges. I és que Bernat Pomar era les dues coses i més. Els seus alumnes de violí sabien que es podien recolzar en ell i que sempre hi era. Per ells tenia frases d´ànim, seguia les seves passes, de forma individual i de prop. Generava confiança. No és casual que una de les seves composicions musical porti per títol Cant a la Tolerància, quin nom més adequat pels temps que corren.

Mestre de mestres (no pocs alumnes seus ara es dediquen a la pedagogia musical), mestre de concertistes (alguns dels qui han passat per la seva escola ara destaquen com a professionals i virtuosos), amic dels amics, Bernat Pomar es feia estimar.

Pomar era un músic, sense qualificatius: els tenia tots. Violinista (estudià amb Don Ignasi Pinya i fou membre de l´Orquestra Simfònica que fundà Ekitai Ahn), professor (en el seu "Centre de motivació mitjançant la música" ideà un mètode propi d´aprenentatge del violí amb influències del Suzuki), compositor (el prestigiós violinista Jaime de la Jara li estrenà les Danses per a violí i orquestra), recopilador de música popular (versionà obres de la música popular mallorquina per a orquestra), melòman entranyable (el trobàvem a tots els esdeveniments musicals de l´illa)... Era, sens dubte un personatge curiós i apreciat. A tot el que feia hi posava el cor.

L´absència de l´amic serà difícil de substituir. El trobarem a faltar. L´enyorarem, en definitiva, que és el millor que es pot dir a la memòria d´un home.