En el principi creà Déu el cel i la terra,/i la terra era informe i deserta/
i les tenebres regnaven sobre els abismes.
Amb aquestes paraules, recitades per l'arcàngel Gabriel i continuades tot just després pel cor i que segueixen a una Introducció orquestral que el compositor titulà La representació del Caos, comença La Creació de Franz Joseph Haydn; un oratori, els textos del qual van signats pel baró Gottfried Van Swieten, que utilitzà versets de la Bíblia (Llibre del Gènesi i Salms) i altres provinents d'El Paradís perdut de John Milton.
El cor, que és tan important durant tota l'obra, esdevé protagonista i acompanyant d'aquesta partitura religiosa que Haydn va compondre amb visió de futur, pensant que seria interpretada més enllà de la seva mort; cosa que no era habitual en l'època clàssica ni en les anteriors. En el Barroc s'escrivia música pensant en un moment concret, sense pensar en perpetuar-se
"La participació del Cor és cabdal en aquest oratori, que té algunes fugues realment molt difícils i que posen a prova el cor, tot i que estan escrites amb la gràcia i la frescor d'un gran compositor com Haydn, que ja anticipa el que serà el Romanticisme". Son paraules de Joan Company, director de la Coral Universitat Illes Balears, que acompanyarà la Simfònica i tres solistes vocals, dirigits per Pablo Mielgo, en aquesta versió de La Creació que anit omplirà el programa del concert de la nostra orquestra a l'Auditòrium de Palma (20h), concert que la formació vol dedicar a la memoria de qui en fou el seu director titular, Luis Remartínez.
"La Música religiosa de Haydn reflecteix el seu sentiment espiritual, la seva fe. I en concret, en aquesta partitura, tan transparent, hi trobam una forta càrrega de pietat", explica Company.
Haydn començà a intuir La Creació després d'una estada a Londres en la qual va poder escoltar alguns oratoris de Haendel, El Messies entre d'altres, que el varen influir. Joan Company, però, afegeix: "La personalitat de Haydn és tan gran que no podem parlar clarament de la influència directa de Haendel. El segell Haydn és tan potent que per parlar d'influències sempre s'ha de matisar. Ara bé, pel cor utilitza molt la tonalitat de Re major, brillant, que curiosament també és una tonalitat haendeliana. Així, més que d'inflències directes podem dir que Haydn coneixia i apreciava els oratoris del compositor barroc".
Haydn posa la música al servei de la lletra. Segons el que es diu la melodía és una o una altra. "El fragment en el qual s'explica la creació de la llum, per exemple, és realment genial, màgic; el cor esclata amb un acord de Do major per cantar Es werde Licht! (es faci la llum)", intervé de nou Joan Company.
Hi ha un missatge dins La Creació de Haydn?
Ho demanam al director del cor de la UIB. "Sens dubte, és una partitura dedicada al Creador del món i per tant el missatge és d'agraïment, de lloança".
Així doncs, no hi ha millor partitura per recordar que fa vint-i-cinc anys, Luis Remartínez es posà al davant d'una Orquestra transformada en professional, per esclatar en sons que encara perduren.
Tot Beethoven
Avui vespre, el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma (20h), acull la primera sessió d´un cicle dedicat a la música de Beethoven. Aquest Festival Beethoven, que ens arriba a través de la Societat de Concerts i que coordina el pianista Enrique Bernaldo de Quirós vol ser el primer d´una sèrie de propostes, que en temporades successives ens acostarà la integral de la música del mestre de Bonn. Aquesta primera convocatòria consta de quatre concerts de temporalitat quinzenal, els tres primers amb la integral de les Sonates per a Violí i Piano (que són deu en total i que seran interpretades pel pianista José Manuel Álvarez Losada i el mateix Enrique Bernaldo de Quirós) i el quart amb tres de les Sonates per a piano sol (amb el pianista canari Javier Negrín).
Des de l´organització assenyalen que "amb aquest primer cicle pretenem mostrar com fa evolucionar Beethoven la forma Sonata per a violí i piano, en més o menys quinze anys que van des de la primera a la darrera".
Curiosament, tot i ser prou conegudes les obres de cambra del compositor, no és fàcil trobar un cicle complet que permeti comparar i veure com passa d´unes partitures en les quals el violí és acompanyant del piano a unes en les que ja és també protagonista. "Les primeres vuit sonates porten el qualificatiu de Sonates per a piano amb acompanyament de violí, mentre que en les dues darreres, entre les quals trobam la tan coneguda Sonata Kreutzer, ja s´introdueix el títol habitual de Sonates per a piano i violí", puntualitza Bernaldo de Quirós. I afegeix "No crec que hi hagi, dins la història de la Música, cap altra grup de Sonates en les que el violí sigui tractat d´una manera tan interessant, per qualsevol violinista, aquestes deu peces són, sens dubte, un referent".
