Realment la targeta de presentació del Rayo Vallecano, com a mínim, fa enveja. Que després de catorze jornades només hagi perdut dos punts jugant al seu camp, diu molt de la solidesa defensiva de l’equip que dirigeix Andoni Iraola. En els vint minuts de la primera part el Mallorca ja s’havia desinflat davant el dos a zero que tenia a la butxaca l’equip madrileny. És evident que la pausa de quinze dies sense futbol ha estat més favorable per l’equip d’Iraola que pel de Luis García Plaza, que haurà vist com els seus jugadors no han tengut la més mínima possibilitat ni tant sols d’empatar. El gol de Prats al final del partit no passa de ser una anècdota que no serveix per res, ni tant sols, com se sol dir, per maquillar un resultat que, sincerament, hauria pogut ser molt més escandalós. El Rayo Vallecano, un equip molt ben treballat i perfectament dirigit per un ex mallorquinista, Oscar Trejo, s’ha imposat en totes les facetes del joc, però sobretot s’hi ha imposat en la qüestió anímica que sol abocar a tenir més concentració, més motivació i sobretot més intensitat en una categoria que a la mínima qualsevol equip pot guanyar a qualsevol. Però el que realment crida l’atenció es el desplegament que fan els jugadors de Vallecas que, sense tenir cap figura de primera línia, es mostra com un equip solidari i això en futbol és un dels aspectes més destacables. Aquest tres a un només pot servir com avís molt seriós per aquest Mallorca que està evidenciant una clara crisi de resultats, però sobretot de joc perquè és evident que l’equip de García Plaza està anant de més a menys. Dissabte tendrà una oportunitat per rentar la mala imatge que ha deixat a la perifèria de Madrid i serà contra un altre equip de la capital. Un reforçat Getafe que acaba de deixar el darrer lloc de la classificació després de golejar clarament el Cadis per quatre a zero.
